Malgrat tot el que hem dit, el barri de la Catedral segueix sent un lloc preciós per passejar, sobretot quan es fa fosc aviat i hi ha poca gent al carrer.
És possible que en gran part sigui una «recreació lliure» del que podria haver sigut en època medieval, però això no treu que valgui molt la pena perdre-s’hi una estona. En tot cas deu valer més la pena ara que durant l’Edat Mitjana 😉
Per això recupero un recorregut fotogràfic que vam fer l’abril de 2012 (abans de la Lola!) i que segueix sent un dels meus posts preferits d’aquest bloc.
Ens oblidem que no es gótico todo lo que reluce i ens trobem a la Plaça Sant Jaume, origen i final d’aquest itinerari.
Baixem una mica pel carrer Llibreteria i entrem a la Plaça del Rei pel carrer Veguer. Aquí trobem el Palau Reial Major, residència dels Comtes de Barcelona i els Reis de la Corona d’Aragó. Ja fa segles que aquí no hi viu cap rei, però la plaça segueix sent fantàstica. És un dels decorats més ben aconseguits del barri, molt treballat durant el segle XX. D’esquerra a dreta tenim el Palau del Lloctinent, el Mirador del Rei Martí, el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata.
Pugem per la Baixada de Santa Clara per agafar el Carrer dels Comtes i arribar a la Plaça Sant Iu. Aquí podem espiar el pati del Museu Frederic Marés, que en realitat formava part del Palau Reial.
D’aquí al Pla de la Seu per veure la Pia Almoina i la façana nova de la Catedral.
I per Sant Llúcia (amb la casa de l’Ardiaca, unida ara amb la del Degà) arribem al Carrer del Bisbe pel Palau Episcopal, des d’on anem a buscar Montjuïc del Bisbe.
I arribem per fi a Sant Felip Neri, que ja era la meva plaça preferida de Barcelona molt abans que hi anés la Lola.
Sortim per l’altra banda de la Plaça i ens trobem amb el Call Jueu, destruït durant el pogrom de 1391. Aquí hi ha els carrers més tranquils i agradables de la zona (Sant Domènec i Sant Ramon del Call, la Fruita, Marlet, Sant Honorat). Pel Carrer Sant Sever tornem a la Plaça Garriga i Bachs.
Des d’allà busquem el Carrer de la Pietat per arribat a les Cases dels Canonges i l’absis de la Catedral. Malgrat conèixer com s’ha reconstruït, per algun motiu segueix sent un dels meus llocs preferits.
Els noms dels carrers diuen molt sobre els barris. Després de tant poder civil (reis, comtes i veguers) i religiós (sants, bisbes i pietats), només podíem acabar al Carrer del Paradís, on hi ha les columnes del Temple d’August, per tornar a la Plaça Sant Jaume.
Molt be i les fotografies precioses. Si un dia puc tornar a caminar, hi anire per tornar a veure tot el barri
Es molt bonic tot aquet recorregut del barri. El tindré que anar coneguen. Val realment la pena.