els fotògrafs de barcelona

Sempre m’han agradat les fotos antigues de Barcelona, o més aviat dels barcelonins. Em criden especialment les de l’anomenada «nova avantguarda» dels anys 50 i 60, tota una generació de fotògrafs catalans que van retratar la Barcelona d’aquells anys. Prou semblant com per sentir-t’hi proper, però alhora tan diferent en algunes coses.

Poso alguns dels autors més coneguts (si us agrada la fotografia no hi trobareu cap novetat) per si mai ensopegueu amb alguna exposició o llibre seus.

El més famós potser és Francesc Català-Roca, però a mi no és el que més m’agrada.

La seva foto més famosa és de la Gran Via de Madrid.

Un dels meus preferits és Leopoldo Pomés, que té una història curiosa. El 1957 li van encarregar un fotollibre sobre Barcelona i ell es va passar tot un any fent fotos. Al final no li van publicar perquè era massa «lúgubre», i va acabar tirant més pel camp de la publicitat i l’audiovisual. El 2012 va recuperar les fotos i les va publicar en el llibre Barcelona 1957. Nosaltres li vam regalar a algú fa temps, és espectacular.

Fa pocs dies ha mort Joan Colom, famós per les seves fotos de quan el Raval era el Barri Xino.

Però també té una sèrie del Somorrostro.

Colita era més de retrats, per exemple de la seva amiga Carmen Amaya.

Però també té fotos xules. Tots els autors fotografiaven molt La Rambla, que en aquell moment era el centre de la vida de la ciutat.

I molts altres com Xavier Miserachs.

Oriol Maspons i les seves fotos de la Gauche Divine i de personatges com Pablo Neruda.

Ramon Masats i la seva famosa foto del capellà porter de Madrid.

També té diferents sèries dels sanfermines.

O Eugeni Forcano entre altres.

Però si el món de la fotografia està repartit, l’audiovisual té un rei absolut: Carles Barba. Qualsevol dels seus «documentals» és una joia. Només per posar dos exemples, aquí en teniu un de començaments dels 60.

I un altre dels Jocs Olímpics.

Insuperable.

One Response

  1. Eulalia says:

    He buscat i rebuscat el llibre de Leopoldo Pomés pero si mai le tingut se n’ha anat de casa i de la meva memoria. Ara me agradaria veurel. Son fotografies que reflectexen el nostre temps.

Deja un comentario