menorca, we are back!

1 de desembre. 8 del vespre. marxem a menorca! a la cua del vaixell. el vaixell. bona nit! 7 del matí, ja hem arribat. la casa està al casc antic de ciutadella i és tota blanca, cuina incluida, podria ser la nostra casa 🙂 cuina blanca, parets blanques… els nostres gots… la nostra marca de jocs infantils…  a les 8 ja érem a la casa. però una mica cansats tots. vam anar a dormir tard i ens hem llevat d’hora. a les 6:30 ja et trucàven a la porta perquè a les 7 ja havies d’estar al cotxe.
i a abrigar-se que fa fred i molt de vent.  la terrassa. la cuina. un segon berenar mai està de més. al xoko, que destaco per estar obert i ser ben amables. mai ens havíem allotjat al casc antic de ciutadella. i és ben bonic. això si, està tot ben tancat i buit. el joc de trens d’ikea ha fascinat al Bruno. la lola fent de caracal, resistent a la migdiada.  el Bruno si que va caure i durant 3 hores.  berenar al tot bo. aquí bo, potser si. però simpàtics, no. estem a 5 minuts de les vistes del port.  passant el rato…  sopar fet. a que podria ser casa nostra? i al dia següent, diumenge, a passejar una mica. feia sol, només a ratos. i molt de vent. no era massa agradable, però algo haviem de fer. hem anat a passejar fins al castell de sant nicolau. i hem buscat el geocaché, però no l’hem trobat. massa desapacible el temps. parada de segon esmorzar a la cala des degollador o sa platja gran. feia peneta tan bruta. però amb la mar tranquila deu estar bé per ser una platja de ciutat. com he dit, feia fred i ja que el Bruno no es volia posar el gorro… el Francesc el va aprofitar.
el terrat de la casa amb la nostra roba estesa. i al migdia, ha arribat la Lula! vistes del port des d’una altra banda. el Bruno i la Lula s’han fet amics.

i demà fa millor temps, intentarem anar a cala en turqueta, a veure si ho aconseguim.