El dia després d’arribar a Amsterdam vam anar a Westerpark. De camí, creuant canals.
Aquesta foto podria resumir Amsterdam: bicis i tramvies.
Dins del Westerpark hi havia un petting zoo, Boerderij.
Amb cabres, cavalls, porcs…
També hi havia tractors i bicis, però una mica atrotinats.
La tirolina no podia faltar-hi.
I pels grans, una mica més enllà un parc una mica salvatge, atuurspeeltuin Het Woeste Westen. D’un en un no feia patir, però quan un se n’anava cap a una banda i l’altre cap a l’altra, si que paties una mica perquè està ple de rius.
Ponts que creuaven els rius…
Tirulines que creuaven els rius…
La Lola estava en su salsa.
I a l’entrada del parc, unes brases per fer marshmallows i crispetes.
Aquesta és la cara que se’t queda quan fas marshmallows i crispetes en unes brases.
I així és com queden les extremitats dels nens que van a aquest parc.
I alguna foto del Fèlix a casa. Sempre rient.
I el pobre fent la siesta en cotxet i tapat per la pluja. A Amsterdam plou molt raro. Un minut pot fer sol i l’altre caure’t un diluvi que et deixa xop. I al minut següent tornar a sortir el sol. Però ja estàs xop.
Un supermercat on només podies pagar amb tarja. N’hi havia un altre que només podies pagar cash o amb maestro. No podies pagar ni amb visa ni amb mastercard. Quines coses.
Un altre parc, Vondelpark, aquest amb piscina, però feia massa fred per la piscina.
També amb bosc vertical.
I tobogans que la pujada feia patir una mica.
Aquest em recorda a un que hi havia al camp de futbol de Balsareny, però més estètic. Ja no en tenim d’aquests a Barcelona.
Aquestes cases sobre els canals podien tenir un preu de venda d’1 milió d’euros…
I a Àmsterdam vam tenir visita 🙂 Al tren cap a l’aeroport.
Esperant…
L’Eulàlia 🙂
A taula.
Tornant del parc amb l’Eulàlia.
El típic nen turista que va amb sandàlies i mitjons. Això a Barcelona no ho faria mai…
De nou al Vondelpark amb l’Eulàlia.
Una tormenta efímera.
Ja de tornada.
Esmorzar del dia següent. En aquest viatge el Fèlix es va afartar d’arándanos.
Passant el rato al parc del costat de casa.
I ara jugant a casa. La veritat és que a Amsterdam molt no vam fer, però és el què té l’intercanviar casa, que no et sents amb l’obligació de fer gran cosa, l’estada et surt gratis.
La siesta del Fèlix. Aquest dia el Francesc i el Fèlix es van quedar sols i la Lola, el Bruno, l’Eulàlia i jo vam anar a donar una volta en vaixell pels canals. Però no hi ha fotos perquè he perdut totes les meves fotos del 2019. Tot i que hi ha un minireportatge del nostre dia a Instagram.
Al dia següent, pel matí per casa.
I per la tarda al parc bèstia. Amb el Fèlix ens vam quedar al zoo.
Esperant creuar de s de l’altra banda. Més estètic.
I ja de tornada a Barcelona.
Home sweet home
