tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de barcelona, una nit de juliol…

infinites fotos de la nova normalitat… estan ordenades cronològicament, però se’m barregen els dies, les setmanes i els mesos.

va haver-hi un moment en què cada tarda anàvem a la plaça reial, fins que vam rebrotar a barcelona i vam tornar a una espècia de fase 2.

molta feina i a partir de juliol molta calor, han estat molt pesats aquests mesos…

de tant en tant passem per sant felip neri, ara està tranquila, com els vells temps

he començat a fer mitja. la meva primera peça, una bufanda Wheat de Tin Can Knits, regal per la Cristina

la lola jugant al 7 wonders duel

al Mendizábal, els dissabtes de mercat

la Barceloneta també ha estat un dels nostres destins, sobretot abans que obrissin el CNAB

a Sitges, hi vam estar teletreballant 3 setmanes. no sé si ho he dit, però no m’agrada teletreballar, i menys amb els nens a casa. ho has de fer tot i a més, teletreballar. és a dir, no descanses i dorms molt poc. horrorós

sant joan a Sitges

el primer puzzle de la lola de 200 peces.

posant cremita abans d’anar a la platja

no us podeu imaginar la de fotos que tenim amb aquests dibuixos. de totes aquesta és la que em dóna més grima.

pescant a la platja de sitges. i després et vas trobant hams per la sorra…

pandemic de daus.

abraçades

convidats

el meu segon projecte de mitja, Oats també de Tin Can Knits. el tercer, serà un gersei, que per això estic aprenent a fer mitja.

passant el rato

més convidats

i més encara

primera visita a la meva àvia des del març

principis de l’alfomfra autumnleaf de sisimiu, amb el trapillo que em va regalar l’Isabel

i tornem a Sitges

més convidats a Sitges

barrets d’esmorzar

i ja tornem a Barcelona, la Lola i jo en cotxe, tal com es veu en el dibuix del Bruno

abraçada del disgust del Bruno

per aquí, l’any passat, no s’hi podia passar. ple de turistes i top manta…

visitem a l’Eulàlia després de donar-nos vàries voltes per la planta 7 del Corteinglés

i… tornem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol…

ara, ballada pels nens

catan

la torre del rellotge

anant a la feina, la ciutat és dels coloms

a la sortida del CNAB

a l’entrada del casal

parla poc, però lo poc que parla, són els colors. això si, en castellà

sort de les nostres tardes al CNAB… sabíeu que a l’aigua no es pot portar mòbil, oi?

xof

sortits del casal, esperant en el xiringuito de la platja que sotís la lola del CNB

new look

la mascareta del fèlix

jugant al Rummikub a la terrassa d’Urquinaona

i remullant-nos amb la manguera

avancem poc a poc

convidats del casal

i lo de la manguera d’urquinaona els va agradar. a nosaltres ens va agradar sopar fora de casa

feia temps que no se’ns adormia al sofà

i per fi, tenim 1 setmana (de les 5 que ens tocarien) de vacances. anem a sitges.

One Response

  1. Eulàlia says:

    Molt maques la fotografies. Jugant a aquest joc que no vaig acaba de entendre. Fins aviat.

Deja un comentario