infinites fotos de la nova normalitat… estan ordenades cronològicament, però se’m barregen els dies, les setmanes i els mesos.
va haver-hi un moment en què cada tarda anàvem a la plaça reial, fins que vam rebrotar a barcelona i vam tornar a una espècia de fase 2.
molta feina i a partir de juliol molta calor, han estat molt pesats aquests mesos…
de tant en tant passem per sant felip neri, ara està tranquila, com els vells temps
he començat a fer mitja. la meva primera peça, una bufanda Wheat de Tin Can Knits, regal per la Cristina
la lola jugant al 7 wonders duel
al Mendizábal, els dissabtes de mercat
la Barceloneta també ha estat un dels nostres destins, sobretot abans que obrissin el CNAB
a Sitges, hi vam estar teletreballant 3 setmanes. no sé si ho he dit, però no m’agrada teletreballar, i menys amb els nens a casa. ho has de fer tot i a més, teletreballar. és a dir, no descanses i dorms molt poc. horrorós
sant joan a Sitges
el primer puzzle de la lola de 200 peces.
posant cremita abans d’anar a la platja
no us podeu imaginar la de fotos que tenim amb aquests dibuixos. de totes aquesta és la que em dóna més grima.
pescant a la platja de sitges. i després et vas trobant hams per la sorra…
pandemic de daus.
abraçades
convidats
el meu segon projecte de mitja, Oats també de Tin Can Knits. el tercer, serà un gersei, que per això estic aprenent a fer mitja.
passant el rato
més convidats
i més encara
primera visita a la meva àvia des del març
principis de l’alfomfra autumnleaf de sisimiu, amb el trapillo que em va regalar l’Isabel
i tornem a Sitges
més convidats a Sitges
barrets d’esmorzar
i ja tornem a Barcelona, la Lola i jo en cotxe, tal com es veu en el dibuix del Bruno
abraçada del disgust del Bruno
per aquí, l’any passat, no s’hi podia passar. ple de turistes i top manta…
visitem a l’Eulàlia després de donar-nos vàries voltes per la planta 7 del Corteinglés
i… tornem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una nit de juliol…
catan
la torre del rellotge
anant a la feina, la ciutat és dels coloms
a la sortida del CNAB
a l’entrada del casal
parla poc, però lo poc que parla, són els colors. això si, en castellà
sort de les nostres tardes al CNAB… sabíeu que a l’aigua no es pot portar mòbil, oi?
sortits del casal, esperant en el xiringuito de la platja que sotís la lola del CNB
new look
la mascareta del fèlix
jugant al Rummikub a la terrassa d’Urquinaona
i remullant-nos amb la manguera
avancem poc a poc
convidats del casal
i lo de la manguera d’urquinaona els va agradar. a nosaltres ens va agradar sopar fora de casa
feia temps que no se’ns adormia al sofà
i per fi, tenim 1 setmana (de les 5 que ens tocarien) de vacances. anem a sitges.
Molt maques la fotografies. Jugant a aquest joc que no vaig acaba de entendre. Fins aviat.