turismo local

a l’alberg municipal de berlanga. a l’entrar sembla poca cosa, però l’home molt atent. tant que fins i tot ens va plegar la roba estesa?¿?!

al vespre les ombres molt llargues, no hi ha cap edifici alt que tapi el sol

el castell amb la posta de sol

i a sopar a casa Vallecas. primer a la terrassa. sempre arribem massa d’hora per l’hora de sopar o de dinar. no serveixen sopars fins les 21:30!

la carta era reduida, però tot el què hi havia ben bo. el que va menjar més, el Fèlix.

i dimecres, las bodegas abandonadas de recuerda.

las casas de enanitos que en realitat són bodegues excavades.

passant el rato mentre rento per enèssima vegada el vomitat del Fèlix pobre. ja vomita menys, però vomita… sobretot si hi ha corbes.

i com no, el frishbie pel mig del camp de girasols.

recupertat

i ja podem començar a explorar bodegues

la majoria estaven tancades, però algunes es podia entrar.

els interiors de les bodegues. no ens va sortir cap ratpenat.

espiant

el Bruno emocionadíssim, no parava de buscar portes obertes per entrar-hi

i dinar a una àrea de picnic que no té ni nom prop del castell de Gormaz que no ens va donar temps de visitar… queda com a pendent

amb vistes al Duero

i banyet

aquests pájarus els vam veure després

i ja al camping el Cobijo on ens hi quedarem 3 nits, a la zona nord

apa, mañana más

One Response

Deja un comentario