Avui només començar el dia ens hem dividit. El Francesc i jo hem anat a Carroll Gardens. Un gran barri. Hem decidit que si algun dia hem d’anar a viure a NYC, allà és on volem anar. Millor que a Williamsburg. Per cert, que Malas Ventas passa aquí, a Carroll Gardens. Gran còmic. De fet, el millor que he llegit fins ara. I lo de treballar a NYC no va en broma, que com que l’Obama vol fer pública la sanitat, va sortir per la tele que necessitarien molts metges de família 🙂
I tenen fins i tot un cine de barrio.
El Francesc volia pizza, però precipitadament, hem dinant uns tacos amb tot de coses. Mínim 1.400 calories. Però ens ho hem partit amb el Francesc, plat únic 😛 Dic precipitadament perquè portàvem carrers buscant pizzeries, i només les hem trobat després de dinar. Arghh!
Hi havien moltes panaderies amb mil pans diferents…
I després de donar una volta per Park Slope, a Prospect Park, encara a Brooklyn. Molt gran, tranquil i ordenat. I també es pot patinar. Queda com a TODO!!!
I com no, el cafè al parc, prenent el sol de NYC que no fa calor, que està per no tenir fred.
I la migdiada del Francesc.
Un dels llacs del parc.
Mentrestant, l’Albert i la Laia han anat a un barquito que et dona la volta pel riu (nosaltres ja ho havíem fet l’any passat) on veus l’skyline i l’estàtua de la llibertat.
A partir d’aquí, ja ens hem tornar a ajuntar. Però els hem fet esperar com una hora! I és que a part de calcular malament el temps per arribar al lloc de trobada, hem pres una sèrie de decisions que han fet enlentir el nostre viatge… primer, no hem trobat el metro perquè hem agafat un carrer amunt en comptes d’avall, un cop al metro, en comptes d’agafar la línia taronja, hem agafat la S, més curta, però que trigava en sortir un huevo. Al transbordo entre la S i la blava, ens hem perdut per un laberint d’ascensors que feien olor a pipi. Un cop a la blava, en comptes d’agafar l’exprés, hem agafat la local que total eren dues parades més, però no us enganyeu, els locals son tan amables que deixen passar a tots els expres!!! i amb tot això, incomunicats i l’Albert i la Laia esperant a la intemperie, perquè al metro de NYC no hi ha cobertura. En fin, per això el títol del blog d’avui…
Un detall d’una paret que m’ha fet gràcia. Això de portar l’Iphone a la butxaca em fa fer unes fotos pelín estranyes… no creieu?
I després de sopar a una pizzeria francament millorable, hem anat a la cerveseria preferida de l’Enric González, the Blind Tiger. La Cerveteca es queda curta amb tot el què queda per descobrir del West Village!
A la sortida.
I aquí el què deia de les cadires i taules del mig dels carrers.
Rentadora, Budweisers i a dormir, que demà agafem l’avió cap a London! Cuidao am l’hora de publicadió del blog, que canviarà!!!
Hola! El barri que dieu sembla molt maco però no aclareixo on és. Prop de Brooklyn? Si continueu ingerint calories amb aquest ritme, quan torneu no us coneixeré per grassonets, o sigui que a veure si a Londres us modereu. Ja veig què volieu dir amb les cadires i les tauletes pel carrer; són útils?, potser a l’estiu més que a l’hivern, no? No vull ni pensar que tot l’embolic del Metro i dels ascensors m’hagués passat a mí! O sigui que avui és l’última vegada que us llegeixo a N.Y. Demà ja sereu a Londres i jo -no vull pensar-hi- amb la Selva, que la tornen a operar a les 10 del matí. Molts petons.
Buenas.
Es que aquí son cerca de las dos. Y he pensado a ver qué puedo hacer para que me entre hambre. Y pam!!! Cómo que no hay día en vuestro blog sin foto de un manjar estilo «el rey del huevo frito» y cervecita bien rica y fría. Es el sitio indicado para mirar. No se puede entender la cultura de un país sin ver lo que ingieren sus ciudadanos de a píe.
Y gracias a Dios que ya he visto lo que habéis degustado en el Mexicano. En estos momentos ya tengo suficiente salivación para ir a la cafetería del Hospital.
Prosigo viendo mundo sin salir de la oficina gracias a vosotros. A ver con qué otros platos nos sorprendéis en Londres.
Un abrazo
Pj
Francesc, podies haver agafat el botó aquest de la paret pel SISAP ;)!
fins demà a Londres!
mare, carroll gardens és un barri dins de brooklyn, igual que williamsburg, park slope, etc.
ah, i el botó semblava difícil d’arrancar, que sinó me l’emporto!
Emportarlo dificil, pero…veu poder aguantarvos sense apretarlo?…apostaria que l’Albert….
Chicoooos!!
No hay quien os siga el rastro….quanta activitat! Ya veo que la comida y los pequeños detalles (que para el común de los turistas pasan desapercibidos) son vuestro fuerte!!
Casi conseguis que me sienta como en NY…aunque no, por mucho que sueñe, sigo clavada en una incómoda silla del Valle Hebron.
Hasta la vuelta. Un abraçada