Per acabar la nostra «estrategia del caracol», després de Donostia i Sitges vam anar cap a Menorca. De oca a oca y tiro porque me toca, sense passar per casa. El viatge en barco ràpid és ràpid 😉 Tres hores i mitja amb el Cecília Payne, còmode, nou i amb bona mar.
Mai havíem anat a Menorca a l’estiu, com a molt a mitjans de setembre quan no teníem nens. Des que en tenim, sempre havíem vingut fora de temporada. Ens feia una mica de por, tothom deia que estava tot ple, amb embussos de trànsit i platges plenes. Al final res més lluny de la realitat, almenys entre el 26 d’agost i el 4 de setembre hem estat estupendament. Calor, això sí, però o no hi ha tanta gent o no fem el mateix que la resta 😉 Lo bo és que l’aigua del mar estava tan calenta que la Mireia s’ha banyat cada dia 🙂
No han arribat les tempestes de la península tot i que es veien els llamps sobre el mar. Aquí un intent de filmació amb resultat una mica fail, i això que aquesta és la millor versió.
Hem estat en una casa al Cap d’Artutx, a la punta de baix de tot a l’esquerra. No hi havíem estat mai, i vist lo vist tampoc calia. Però és l’únic lloc on podíem pagar una casa amb piscina i AC en temporada alta 😉
El lloc en sí és una urbanització de casetes, moltes desocupades aquests dies. Molt públic anglès aparentment. A la carretera hi ha 2 supermercats (dolents però molt amables, tot s’ha de dir).
I 3 restaurants que sempre estan buits, serà perquè els anglesos ja no estan de vacances? I ojo que aquests són els que han sobreviscut perquè hi ha diversos locals en quiebra.
L’única cosa famosa d’Artutx és el seu far.
Que és famós bàsicament perquè la gent hi vé a veure la posta de sol i fer una mica de postureo instagramer. Ojo al bar de sota que posen música a tot drap i aplaudeixen quan es pon el sol. Gent no en falta, ni al bar ni a la rodalia.
La posta de sol bé, gràcies. Com que estava a 5 minuts de casa hi vam anar 3 dies i la cosa va anar in crescendo.
I si s’ha de fer postureo es fa.
Des d’Artutx es pot anar caminant a Cala’n Bosch, experiència només recomanada per esperits aventurers. La platja, si li treus els edificis, la gent i els parasols de lloguer, igual estaria bé i tot.
No hem explorat massa més, tot i que hi ha Cala Blanca i Santandria/Sa Caleta a prop. Després de Cala’n Bosch no ens van quedar ànims.
El pla general ha sigut piscina els matins i platja a les tardes, seguint 3 regles bàsiques i (quasi) inquebrantables:
- Si hi ha tramuntada es va al sud i si hi ha vent de sud es va al nord. Les platges poden passar de bassa d’oli a impracticables si es desobeeix aquesta llei encestral
- Al sud hi ha més ombra que al nord, així que si fa núvol és millor aprofitar i anar al nord (sempre rellegint la norma 1)
- Per exigència infantil no es poden fer més de 30 minuts de cotxe, el que des del Cap d’Artutx no és fàcil perquè sempre n’has de fer primer 15 per arribar a Ciutadella. Total, que la majoria de platges on hem anat estan a 15 minuts de Ciutadella.
En els propers posts, més informació sobre les cales. Stay tuned 😉
