Categories:

jo soc més de nord (IV)

Les platges del nord de Menorca són més agrestes que les del sud i amb molta menys ombra perquè no hi ha pinedes arran de mar, però solen ser menys urbanitzades i massificades. Quan no hi ha tramuntana són especialment agradables, i aquests dies no hi ha hagut gens de vent i si n’hi ha hagut ha sigut de sud. Seguint la norma dels 30 minuts en cotxe, des del Cap d’Artutx les nostres úniques opcions eren Algaiarens i Cala Pilar, i hem anat a a totes dues.

Algaiarens (o La Vall) té dos parkings enormes molt a prop de la platja, està a tocar de Ciutadella i hi segueix anant força públic local (junt amb Es Talaier, és on més menorquí s’escolta). Si els parkings estan plens ho avisen a la rotonda de Cala Morell, però nosaltres hi vam anar una tarda i no hi va haver cap problema per aparcar tot i ser agost. I la veritat, crec que mai havia estat en un mar tan quiet com aquest dia, era la definició de bassa d’oli.

En realitat són dues platges, Es Tancats (la primera que et trobes) i Es Bot. Per anar d’una a l’altra passes per unes bassa amb tortugues i per un bunker (aquest cop hi va anar la Mireia amb els dos grans, tornant per la costa).

Mentre el Fèlix i jo els esperàvem tranquilament.

Ens hi vam quedar fins tard, estàvem 4 menorquins i nosaltres (i unes quantes barques). Tranquilitat màxima del medi i els seus habitants 😉

Cala Pilar és tota una altra cosa. En aquest cas el parking és petit, d’uns 50 cotxes. Nosaltres hi vam anar un matí cap a les 10 (trencant la norma, en teoria feia núvol) i vam ser el cotxe 41 (ho va dir el vigilant, tranquils que encara no contem els cotxes però tot arribarà). Un cop s’omple tanquen l’accés a la carretera que hi arriba, el que està bé perquè després la platja no està gens plena. Des del parking hi ha una caminada d’uns 45 minuts a ritme familiar (de familia amb un nen de 4 anys si més no). Les vistes són espectaculars.

I la platja també (de nou una bassa d’oli transparent, és el que té anar el nord quan hi ha vent de sud).

Els nens vam anar a Sa Bombarda, una passejada de 15 minuts.

El lloc és espectacular, al Bruno li va encantar.

Estàvem completament sols i era la viva definició de tranquilitat. Un matí de temporada alta a Menorca, quines coses.

Tornant cap a Cala Pilar, és realment espectacular.

La tornada al migdia sota el sol (no havia de fer núvol?) va ser durilla, però amb temps i una canya, i una mica de picoteo a l’ombra, tot va acabar bé.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.