Avui, la Luza i el Leo també ens han cedit les fotos 🙂
Hem començat el dia per Hyde Park.
L’herbeta…
El llac.
Esperant…
L’Speakers Corner.
El pub del dinar.
Hem anat a la final de cricket Pakistan – Sri Lanka. Jo anava mal predisposada, però m’ho he passat bastant bé. Alguns seguidors de Pakistan.
El joc. S’entén i és ben distret!
Dos polis mirant el partit.
Més seguidors, aquest d’Sri Lanka.
De Pakistan.
I… hem guanyat (anàvem amb els de Pakistan). Jo personalment pels pacients del Besòs 🙂
Els que han perdut.
La Laia i l’Albert.
U altre seguidor pakistaní.
Hi havia molts cartells refregant-li per la cara als indis que estaven a la final i ells no…
El terra… dels lavabos.
L’autobús paquistaní celebrant la victòria.
Després, Little Venice.
I un passeig pel southbank.
Tower Bridge.
I finalment, la bad desicion d’avui: teniem dues opcions per anar cap a casa, agafar Circle line eastbound o westbound (és una línia rodona i estàvem casi a la meitat). Hem decidit westbound i vaia mala suerte… hi ha 3 parades on no va i hem de canviar a una altra línia per fer aquestes tres parades i tornar a reincorporar-nos. Fins aquí, bé. El problema ha estat quan l’ALTRA línia de metro JA havia tancat. Hem hagut d’agafar un autobus… i conseqüència d’això, que estic fent el blog casi a les 3 de la matinada!!!
Bona nit!
Hola! Jo pensava
Hola per segona vegada. M’ha tornat a passar el mateix, és a dir que a mig escriure surto de la pàgina. Tornem-hi. Deia que jo pensava que el cricket era un joc que tenia quan era petita, amb uns arcs que es clavaven al terra, unes pilotetes i un pal per picar-les, Hi jogàvem a Cabrera. Però veig que allò era una mena d’imitació o bé un altre cricket. Aquest joc que veig a les fotos sembla que estigui bé, pero -com sempre- els perdedors em fan pena. Bonic Londres! Jo, si fos de vosaltres, no agafaria més Metros i a veure si així trenqueu el malefici. Aquest matí estic al despatx i la Selva amb la Glòria però ja vaig suprimir la visita de la tarda per estar-me a casa. Molts petons
el joc dels arcs és el croquet, no el cricket…
tens raó, era el croquet. Gràcies.
Hola! Joo, que be que us ho passeu… Abans de res, l’Ada és igual que la Laia. Pero molt, molt. Segur que no tenen cap tipus de parentiu?
Mireia, m’he rigut molt amb els tres últims posts. De aquí al Club de la Comedia. I les fotos amb els numeros dels pubs… en conservem joves 😉
Ahh, que es aixo de fer fotos del terra del WC mentre fas pipi? jajajaja
Avui m’he indigant molt a la feina i m’ha sortit un gra al braç i un altre a la cara. Us he trobat a faltar!
Quan torneu? Espero que aviat, perque se m’esta posant el cul gordo de no patinar.
Apa!
Ui! Ens vam oblidar d’enviar-vos les fotos quan vam arribar a Barcelona… la veritat és que era força tard. A veure si avui me’n recordo…