Tornem a les expectatives. Com ens havia mig explicat la Marta, que de petita havia anat, ens esperàvem un desert, com els de les pel·lícules, amb algun pueblecito per allà que s’assemblés a les pelis del Clean Eastwood, però no. Ens hem trobat un parc temàtic de 17 euros l’entrada, amb un senyor vestit de cowboy que anava dient als cotxes on havien d’aparcar. I no només això, sino que hem anat a l’oficina de turisme municipal i al preguntar-li on podíem anar a donar ua volta, només ens ha ofert entrades al parc temàtic, una volta pel desert en dromedari o en 4×4 o una visita (pagant) a les plaques solars o a un observatori! Res gratis! Ni un passeig pel desert! En fin. Hem agafat el cotxe i palante.
Aquí podeu veure el cowboy fen la seva feina. Pobre home. Amb la calor que feia i així vestit…
Com que encara no havíem fet el segon cafè del dia i ja era tard, hem decidit de parar a Tabernas. Avui per casualitat era el mercadillo: tot de dones comprant i tot d’homes drets a les cantonades. La mitjana d’edat del poble era alta. Segons la teoria del Francesc és que falta una generació, la dels fills dels almerienses emigrats en el seu moment i que ara han tornat. Podria ser, no és mala idea. Hem pujat al què representa que li diuen castell, atrotinat… les vistes bé. Però feia molt de vent. Massa. També hem anat a veure algun poblet de l’interior més, ja que se’ns ha frustrat el plan del dia. No recordo molt els noms…
Aquí unes quantes vistes de la pujada al castell.
El Dani, que era nostre lemming explorador avui.
Una altra vista de Tabernas.
I per fi he pogut estar lo suficientment a prop d’un higo chumbo per fer-li una foto! En serio…
El JJ i la Marta no els veureu avui a les fotos, perquè han anat a Almería a veure un amic seu que sortia de guàrdia. I el JJ s’ha tallat el cabell al 3. Demà li faig la foto.
Níjar. Hi hem arribat a la bonica hora de les 14:30h i tot i el vent, feia massa calor. Sort que ens ha costat poc trobar un lloc per dinar, que sino ens morim en l’intent. Però per no parar-ho d’intentar, a les 15h hem acabat de dinar i no se’ns ocorre res més que anar a donar una volta pel poble. La veritat és que totes les opcions eren dolentes, ja que l’alternativa era marxar de Níjar sense haver-lo vist sent el poble més famós de l’interior. Quina barbaritat! A les botigues de souvenirs hem descobert què era el monigote que hi ha per tot arreu d’Almeria: el indalo, un dibuix de no sé quines coves del neolític… o algo similar.
L’única foto que he tingut ànims de fer a Níjar…
I per fi hem arribat al moment més esperat del dia: la migdiada. I no contents amb el trote d’avui que hem anat a visitar las Presillas Bajas. Xules les cases. I hi ha una excursió que va a un volcà, però com que era massa tard i es feia fosc com es pot observar en les fotos, no hem fet l’excursioneta. Queda pendent.
La primera part de l’excursió, els arbrets aquests que sempre sempre estan torts!
Bueno, casi sempre.
I un detallet da’qeusts arbres que m’han agradat.
Ja he fet la foto al què ahir vaig dir Chillout. Avui ens hem enterat que son dues jaymas i son les més famoses d’Almería. Ho hem sapigut perquè unes amigues del Dani, l’han trucat i venen avui a les jaymas aquestes que coneix tothom. Ara mateix el Dani està allà. Nosaltres hem preferit quedar-nos a la casa, que li comencem a agafar el gustillu. I a los colonos tb…
Les jaymas.
Ja que ens posavem a donar una volta, he fet la típica foto de los Escullos: los escullos que li donen el nom.
Demà cap a les Alpujarras. Sense signes d’exclamació i sense esperar-ne massa, a veure si ens convenç 🙂
Sobre pagar per visitar les coses. Haig de reconeixer que les frases que mes aplicavem en aquests casos la Laia i jo era: «Ja que som aqui…», «Ja que hem fet tots els Km per arribar fins aqui, i hem gastat els diner per venir fins aqui…».
Pero 17€ era un escandol! I segur que cutre a matar. A França mai ens van cobrar mes de 8 € a cap puesto. El lloc mes car era Versalles 13-14€ (no vam entrar), pero es un palau antic i ben conservat (encara que lleig) i hi havia 18 milions de turistes!
Per cert, sobre els Colonos. Es que el dia que vam jugar a casa vostra vam aplicar malament una regla. Els lladres nomes bloquejen la produccio de l’hexagon on estan (nomes un, nomes aquell), no la dels hexagons amb el mateix numero on son (que podrien ser dos). Ho dic perque les instruccions del llibret i les del full resum es contradiuen, pero te mes sentit la del llibret.
Joder, hi ha una foto de les branques dels arbres que semblen les ramificacions de la tràquea, amb bronquis i bronquiols…
Volem saber què jaleu!!!
Nomes fer l’apunt repelente del dia: crec q lu que dieu «arbres» es la flor d’una planta que a Catalunya es diu atzavara. La planta es com un aloe vera, i llavors un cop a la vida floreix i creix aixo q sembla un arbre bronquial i dp es mor.
Buenu paro ia. q consti q aixo es collita propia i no he utilitzat el google.
😛
Bonica foto dels cactus amb el poble de fondo! I la de l’higo chumbo ha estat molt instructiva… mai n’havia vist un i me’ls imaginava com un higo però més arrugats (higo chungo), ara ja he canviat la representació mental, i pel google he trobat que el higo (no chumbo) és la segona fruita de la figuera, que abans de l’higo surt la breva i d’aquí l’expressió «de higos a brevas». I lo de l’arbre-flor ho corroboro, just me’n vaig enterar l’altre dia que algú m’ho va explicar (tota la vida enganyades, Mire, que a l’ametlla n’hi havien molts!), però és més guai pensar que és un arbre graciós i enclenque que una flor gegant i fea… no?
Quanta sabiduria en tant poc espai! Però no ho acabo d’entendre. Hagués jurat que els bronquiolos sortien d’una branca de l’arbre! La propera vegada en comtes de fer fotos com una descosida, m’hi fixaré més. I Kris, en sèrio hi havien aquests arbres a l’Ametlla??? No me’n recordo!
Bueno, com deia, intentaré a partir d’ara exercitar més la meva capacitat d’observació i de fixació. Doneu-me un temps 😛
Avui ja hem jugat als colonos amb la nova regla… i ha guanyat la Marta. Hauré de practicar més.