Dilluns 31 va ser dia de trasllat físic i mental, des del nord amb casa i cotxe cap al sud en caravana. Per tot el que podia passar, va sortir prou bé.
Just després d’agafar la caravana, camps de lava a la penínsjla de Keflavik.
Vam dormir al camping de Grindavik (apretadets), prop d’on vam recollir la caravana i on l’endemà vam haver de tornar perquè ens arreglessin la nevera. I després, cap al reino catarata! Primera parada: Seljalandsfoss. Baixant de la caravana amb estil.
Hi havia una gentada de por així que vam anar a la catarata (suposadament) secundària, Gljúfrabúi, que va resultar ser millor que la primària. Està dins d’un canó molt estret al que has d’entrar per la vora del riu per sobre de pedres. Al sortir van aplaudir al Fèlix i tot.
I després, quan van haver marxat tots els autocars, vam poder visitar Seljalandsfoss, molt més oberta i que té la gràcia que hi pots donar la volta.
Uns quilometres més enllà la segona i última parada: Skógafoss. Aquí l’aparcament es converteix en camping a la nit, hi vam dormir la mar de bé. La típica visita a la cascada abans d’anar a dormir i sense ningú (no volgueu saber la gentada que hi ha de dia).
I pujar unes 451-468 escales. La mesura va ser variable entre observadors.
Fins el mirador.
Esmorzant dimecres al costat del riu amb temps primaveral.
I després excursió a peu cap a Kvernufoss (per si comenceu a veure un patró, -foss vol dia catarata).
Aquesta era espectacular i no hi havia ni una ànima. Bentornats a la Islàndia de 2011, simplement s’ha d’anar a la segona corona. També s’hi pot anar darrera.
Vam descobrir per què servien aquestes escales: marquen el lloc per on creuar les valles dels camps.
Dinar al costat del riu abans de deixar el reino catarata. Aquí dos corbs gegants que es volien menjar les nostres cadires!
