L’objectiu del reino ribereño era veure puffins per la zona de Vik. Vam anar als penyasegats de Kirkjufjara, aparcant a «Reynisfjara viewpoint», i només arribar ja n’hi havia un i es veia una colònia gran al mar.
Com que va ser tan fàcil vam fer l’excursió fins a Dyrhólaey, abans però vam passejar per tots els miradors.
Ja de camí.
Feia vent.
I pujada.
El Fèlix va flaquejar al veure la pujada que feia la muntanya i es va plantar. La roca famosa.
I el far.
La platja negra. Aquí hi havia molts puffins anant i tornant de pescar, descansant pels penyassegats.
Agafant forces per la tornada.
I a la tornada, ja al costat del parking, video d’un puffin que teníem al costat (al vespre deixen de pesar i estan pels penyassegats). És una mica inexplicable perquè s’han posat tan de moda, deu ser perquè com diu la lola són «pájaros pingüino adorables». Ho són 🙂
Dormir al camping de Vik, que va fer honor a la seva fama de ser el lloc més càlid d’Islàndia (esmorzar en màniga curta). Potser per això tots els treballadors són espanyols.
Propera parada: reino hielo.
