Un diumenge a las Alpujarras

Primer de tot, recompte de vots:
-JJ 0
-Leo 4
-PKT 3
Per tant, declaro guanyador al Leo. Properament quan tingui 3 fotos dignes de participar, convocaré una altra edició, i potser entre elles, estàs, Albert 🙂 He après una cosa sobre els concursos: els has de separar en el temps, que sinó la gent es cansa i no para de posar objectes que s’interposen entre l’objectiu de la càmera i la seva cara. Així que deixarem un temps de rentat.

Anem al viatge. I un avís: las Alpujarras m’han agradat, encara que ho critiqui tot. Sinó, no seria el meu blog!

La casa rural que hem estat és el Llano de Funes, a Órgiva. Els llits dobles son de metro cinquanta i s’hi dorm de puta mare. Però (sempre hi ha d’haver-ne algun) no té rentadora!!! O al menys no ens l’han deixada i hem hagut d’anar a rentar la roba al càmping. Per sort ens ho han deixat gratis. Dir que és un gran càmping: amb uns bungalows d’obra amb mini-terrasseta i barbacoa privada i piscina comunitària. I ben amables. La carta del restaurant, careta. El cambrer, simpàtic i un pèl intrusiu.

Avui hem fet una mica de turisme, i els pobles on hem anat, ens ho posaven fàcil això de fer de turista: Pampaneira i Capileira, a l’Alpujarra Alta. Típics per a part de les seves cases blanques, per desenes de botigues de souvenirs de la zona: ceràmica, jarapas i jamón i queso. I com a bons turistes, hem comprat cosilles 😛 Jo estava bastant mandrosa avui, així que només he fet una foto, a un carreró de Pampaneira.

I per la nit, sessió de Gran Hermano, com cada setembre. Diria que cada any dic el mateix, però s’han passat amb la penya aquest any. Vaia pandilla de maleantes! Mítica la frase de la poligonera kinki que de professió és juerguista: «hay tantas rajas en la casa que se va a derrumbar«. I el que em fa por que sigui client del Dani, el comandante primero de la Legión del Ejército de Almeria. Quins ulls de loco, madre mía!

Demà el JJ i la Marta ja se’n van a Cañete i el Leo i la Luza, a Barcelona. Continuarem el viatge el PKT i jo. Cap a Riotinto (Huelva), a l’hotel Santa Bárbara Golf. Malauradament (o no), no ens creuarem amb l’Arcadi Espada, sembla que després d’uns mesos de reclusió, ha marxat ja.

Fins demà!

Mireia.