Ja només quedem 2 de viatge. I ara mateix estem a l’Hotel Santa Bárbara Golf a Riotinto (Huelva). Que te wifi gratis, encara que la cobertura és baixa i es va desconectant. L’Hotel és de 3 estrelles, però li fallen els detalls: cortines descosides, wàter que raja, nevera amb una botella d’aigua oberta i que fa un soroll infernal… però bé. Té piscina i tot.
No tinc encara molt clar perquè estem aquí. Suposo que serà per l’afició del Francesc per la lectura del blog de l’Arcadi Espada… Però a part, sembla que hi ha coses curioses per aquí. El plan de demà és una volta per la zona de les mines de Riotinto. Hi ha un museu que en mitja hora està vist. Encara que no sóc molt fan dels museus, si s’ha de veure es veu. Després hi ha un tren que dóna la volta per les mines, em fa una mica de vergonya, però sembla ser que és la única forma de visitar la zona, ja que està tancada.
Hi ha l’embalse, que és tot vermell.
Com podeu observar, la gent de la zona no està molt contenta amb la situació. Intentarem saber perquè.
També volem veure Riu que és tot vermell.
A l’hotel, ens ha rebut un senyor, però no sabem si és el Sandro o no. Jo diria que no. Suposo que el veurem demà al matí. I confirmat: l’Arcadi ja no està a l’Hotel, va marxar ahir. Buf! Ens hem tret un pes de sobre, però també l’emoció de trobar-nos-el a la taula del costat a l’hora d’esmorzar 🙂
Hem llogat un Peugeot 207 que va molt bé. Em feia por perquè la Luza n’havia llogat un al mateix lloc i li havien donat un Opel amb 6 marxes i diésel que es conduïa fatal.
A veure si demà faig unes fotos dignes de penjar (les d’avui son del Flickr). I esperem que no plogui, que ara està llampegant i plovent una mica.
Fins demà.
Mireia.
hi ha una mica de lio pq l’empresa holandesa propietària de la mina més gran (corta atalaya) la té tancada al turisme per una disputa amb la junta de andalucia sobre una altra mina o algo així. pel moment només es pot visitar el museu, el trenet i una mina que es diu peña de hierro. veurem com va demà, tot pinta una mica cutre però casi millor cutre que parque tematico…
És aigua rovellada… jo no m’hi acostaria gaire no fos cas que tingui tétanus 😛
hola!
m’haureu d’explicar què teniu amb l’Arcadi, ma germana va deixar de comprar el Pais fa 4 anys per uns comentaris del paio sobre el cas del Casal d’infants del Raval i jo per simpatia amb ma germana li tinc una mania…en fi…
si seguiu interessats en la historia de Riotinto els meus pares tenen un llibre regal del novio de mi suegra amb fotos de quan les mines eren angleses i els pobres españolitos s’hi esllomaven…també va sortir un article sobre vida en condiciones extremas en el mundo i un dels insectes-bacteri-heroe vivia a riotinto…la veritat es que a mi em va impressionar molt…crec que quan vam anar no estava tancat i vam fer una excursio pel riu sense veure ni un turista ni un cartell explicatiu…nomes a un tio amagat darrera un arbre a l’altra banda del riu que ens espiava…
i encara que ja s’ha acabat el concurs jo voto pel francesc pq aquesta obertura desigual dels ulls mola molt, jo tambe tinc aquesta propietat i el resultat acostuma a fer por!
quan torneu?? bueno, el capataz me reclama, que estem fent una estanteria i m’estava escaquejant…
Pues sip, és exactament aigua rovellada 🙂
Digues-li a la teva germana que pot tornar a comprar el Pais si vol, que l’Arcadi Espada ja no treballa al País, escriu al Mundo…. i jo no et puc dir gran cosa d’aquest home, no l’entenc quan escriu. És massa intel·lectual per mi!
Mireia.
jo de l’arcadi espada, a part de llegir cada dia el seu blog, m’he llegit 3 llibres: «raval: del amor a los niños», «Contra Catalunya» i «Diarios», i tinc pendent «Ebro/Orbe», que és de viatges tipus Kapuscinski però per l’Ebre enlloc de per la URSS. Ell és com un escèptic antinacionalista provocador, i a mi quan l’entenc m’agrada. vindria a ser el fernando savater català.
i ja que hi som, sobre esceptics catalans recomenar «Diari d’una escèptica» de Teresa Gimenez, que a mi em va fer gràcia. sobre escèptics internacionals (richard dawkins, sam harris, carl sagan, james randi, penn gillete, etc), un altre dia 🙂