Categories:

if it itches, I scratch; but if I scratch, it itches even more!

Tornem a tenir internet en el B&B 🙂 No diré encara el resultat del concurs. Us deixo fins diumenge per participar! A veure si algú més s’anima 😛

Lo pitjor d’Escòcia. Unes puces que ens acribillen i piquen molt les picades. No sabem si son clegs o midges, però són una agonía. Una foto de cada.

Un cleg.

I un midge.

S’assemblen més als midges… però crec que son clegs.

Avui hem agafat un altre cop el ferry per anar de Ullapool a Stornoway a la illa de Lewis (i Harris).

image

image

El primer caché del dia. Des de dalt de la muntanyeta. El que es veu és el nostre cotxe de lloguer.

image

Una casa de pedra de fa 2.000 anys.

image

El millor cafè d’Escòcia en el visitor center del menhirs de Callanish. Mira que és dolent el cafè d’aquí!

image

Els menhirs.

image

image

image

image

I el segon caché, a Ref Beach.

image

No ho sembla però plovia. De fet no ha parat de ploure en tot el dia.

image

Un altre cop aigües turquesa.

image

I la sorra simulant els acantilados.

image

Les ovelles amb cara negra.

image

Hem vist una vaca peluda, però no li hem pogut fer la foto. Però us en penjo una.

2 thoughts on “if it itches, I scratch; but if I scratch, it itches even more!

  1. Oooooooh, .. vaca peluda!!, .. parece que tenga unas patitas superpequeñas, .. jajajaja

    El principi és …., tot el tema dels «S’assemblen més als midges… però crec que son clegs.» … no tinc paraules

    Foto d’avui: sorra somulant els acantilados

  2. Hola! Pensava que avui no publicarieu, però …

    Ahir no vaig contestar el quizz pèrquè no sabia què dir. Avui tampoc ho veig gens clar, però el contesto.

    M’agrada
    1. l’hora del tè: LAIA
    2. els pubs amb real ale: MIREIA
    3. l’appel crumble with custard: ALBERT

    No m’agrada:
    4. Les carreteres d’un sol carril i estretes: LAIA
    5. que comptin en milles, iardes i peus: FRANCESC
    6. Les moquetes al lavabo: MIREIA

    Les puces de les fotos són fastigoses i si a més piquen i fan mal no et dic res! El paisatges continuen igual, amb verd, aigua i menhirs. El cafè, d’altra banda, ja me l’imagino: fluix llarg i aigualit, però la veritat és que jo crec que només es pot prendre cafè en condicions i Itàlia i a España.

    Molts petons

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *