He de confessar que he començat el dia amb certa reticència. A part de amb una torrada de pa rodó de mig sucada amb margarina i melmelada de maduixa. Però la veritat és que hem estat tot el dia ben entretinguts i encara ens han quedat coses pendents de fer.
Hem comprat el bono turístico de Riotinto, i per 17 euros inclou: museo minero, visita guiada a la mina de Peña de Riotinto, tren turístic i visita a la casa Bellavista número 21.
Un apunt. Tot el què hem visitat, ho porta la fundació Riotinto. Una fundació privada sense ànim de lucre que es va fundar quan van tancar les mines el 1986 amb l’objectiu d’ensenyar altres oficis a la gent que s’havia quedat sense feina i amb els diners recollits dels turistes, restaurar tot el patrimoni amb la gent a qui li han ensenyat carpintería, albañilería, cantería… Tots els treballadors ben amables i dicharacheros.
El Museo Minero, a Riotinto mateix.
Diuen que es pot fer en mitja hora. No us ho creieu, nosaltres hi hem estat ben bé 3 hores (amb trucada de la Begoña pel mig). No és que siguem molt aficionats a visitar museus, de fet, no recordo l’últim cop que vaig anar a un. Però aquest ens ha semblat fantàstic.
Hem vist el sistema d’informació de l’hospital de les mines del 1911 (llàstima que no es podien fer fotos), que tenien una població assignada de 15.000 treballadors i una taxa d’ingressos de 12 persones al dia, la majoria per traumatismes. Més que a l’Hospital del Mar, segur. S’ha de tenir en compte també que estaven en situació de risc la majoria. M’ha impactat moltíssim que només es donava d’alta a 1/3 dels que ingressaven i la mitja hospitalària era de 5 dies. Conclusió: si ingressaves, o et mories o t’altaven ràpid. També ens ha agradat la forma en què reconstruïen les restes arqueològiques, es podia diferenciar perfectament lo antic de lo reconstruït, no com a l’Alhambra. També ens ha agradat com tractaven la història, amb evidències 🙂 Aquí hem vist totes les fotos que dius Marta.
Visita guiada per la Mina de Peña del Hierro.
A les 12h en punt hem sortit amb el cotxe amb una caravana de cotxes guiada per un senyor de la Fundació cap les Mines. Allà ens han explicat lo de les bactèries que diu la Marta. L’aigua del Riotinto és vermella a causa d’unes bacteries que hi viuen que sintetitzen ferro, i amb la llum i l’oxigen, el ferro s’oxida i li dóna a l’aigua aquest color. L’aigua no és vermella per les mines, ja que el riu estava abans de les mines. Les bacteries aquestes les van descobrir fa molt poc, fa 3 o 4 anys, només! Al principi es pensava que no hi havia vida a aquesta aigua ja que té un pH de 2. Però no. A més, es veu que aquestes característiques son similars a les de Marte i venen científics de la NASA a estudiar-ho. I a que no sabeu on s’allotgen? Al Santa Bárbara! I segons el Sandro, «son raros con avaricia«.
Foto de l’interior de la mina.
El ferrocarril turístic.
Un viatge de ferrocarril de 10 km que dura 1,30h. Si algun dia hi aneu, recordeu d’asseure-us a la banda esquerra, que sinó no veureu un pijo. Millor mireu les fotos.
El trenet. Té un caché, no?
El PKT al tren.
Això és una muntanya d’¿escoria?, de les restes de la fundició dels minerals que anaven fent els mineros quan tiraven les restes incandescents. Si tardaven massa, quan tiraven el contingut dels vagons s’havia solidificat i feien aquestes formes en caparazón de tortuga. Curiós.
Els vagons que es feien servir.
Els bancales, on evaporaven l’aigua per obtenir els minerals.
Riotinto.
Riotinto. Una part vermella, oxidada i la part verda, sense oxidar.
La casa número 21 de Bellavista.
És una casa museu, d’on vivia un britànic. No ho he dit abans, però les mines eren en el seu moment de britànics, i aquests vivien en un barri pijíssim que s’havien fabricat per ells, que es deia Bellavista. La casa normal, però el treballador ben amable. El Francesc hi ha parlat una estona i ens ha xivat com anar a la Atalaia, una mina, la més gran i més important, que és d’una empresa i que la té tancada al públic i ballada. Demà hi intentarem anar que avui no ens ha donat temps.
També hem vist el naixement del Riotinto.
Aigua vermella del naixement.
Més aigua vermella.
Una cossa que hi havia per allà i no sabem què és.
I més.
El naixment i el PKT.
I per la tarda, tormenta de pluja i pedra. Per sort, estàvem a dins el cotxe.
A sopar hem anat al restaurant l’Atalaia, que també és un hostal. Només una cosa destacable: el salmorejo de l’Atalaia és tan líquid com el gazpacho de la resta d’Andalusia. Oi que el salmorejo és més espès que el gazpaho? o vaig equivocada?
Vaia rollaco he fotut.
Fins demà.
Mireia.
Més fotos a la galeria de fotos del traba.
afegir que aquest any mateix s’ha fet una peli basada en fets reals d’aquesta zona: el corazon de la tierra, basada en una novela del mateix nom. algú l’ha vist? sembla que hi surt la gran atalaya i altres zones de per aquí…
i parlant de zones, algunes coses que ens han quedat pendents de huelva, on tb haurem de tornar: aracena i tota la zona on es fan els jabugos com el joselito 5J; i la costa amb pobles com mazagón, que sembla similar a cadiz però menys explotat.
ah, i sobre les mines de per aquí, són totes a l’aire lliure: forats immensos en el que abans eren muntanyes. si no es bombengen, els forats es van omplint d’aigua, en aquest cas també rica en ferro i plena dels bacteris que us explicava la mireia. segons el guia, quan els de la nasa hi van sumergir un submarí, «se peleaban como niños chicos pa ver quien lo conducia» 🙂
la mina més gran de totes, la que intentarem veure demà d’estranquis, fa 1200 metres de longitud…
I si poses aquestes bacteries a qualsevol altre riu tb es torna vermell? O només aquest que té més ferro l’aigua? I aquestes bactèries només viuen aquí? Què vol dir que sintetitzen el ferro? L’agua és potable, els animals la poden beure? Teniu fotos de les bactèries? 🙂
aquí els que van fer el descobriment de la universitat autonoma de madrid, i aquí un comunicat de la nasa. si algú s’ho llegeix, que ens ho expliqui 🙂
Buenas! ja hem tornat de Kñt i m’he posat al dia del vostre viatge (us trobava a faltar despues de tants dies junts) Molt contenta de que ja no hi sigui l’ Arcadi Espada perque així mestalvio llegirme el seu block a veure si parla de vosaltres (total no hagues entés res) I he trobat a faltar una cosa, aixi que us faig la petició: UNA FOTO DEL SANDRO i si pot ser, la historia de qui es va interposar entre ell i la seva filla, pos millor (lo que esteu veient al viatge es interesant pero jo soc una morbosilla)
Bueno, a veure si us animeu a fer una foto al Sandro. Tapronto!
Jo diria que si poses aquestes bacteries en qualsevol agua on sobrevisquin es tornarà vermella ja que son elles les que fan el ferro. Sintetitzar seria, com va dir el guia, que comen agua y oxígeno y cagan hierro. I si, només les han trobat aquí, i sembla que sospiten trobar algo similar a marte… i l’aigua no és potable és molt àcida (el pH és de 2, quan lo normal és de 5-6).
Marta, no hem conegut al Sandro. Creiem que va ser ell qui va robar 20 euros i l’han fet fora. L’hotel ha perdut molt sense ell… s’espatllen les coses i ningú sap com arreglar-les!