Ja apuntaven maneres ahir, però avui ha estat espectacular. El Francesc i l’Ermen poden passar-se hores i hores discutint sobre un o dos temes, i amb una ànims al final iguals que els del principi. Si no recordo malament, els temes han estat: llibertat d’horaris comercials, els tipus de cerezos (aquest amb l’Ada) i la (in)utilitat dels kanji i dels hiragana.
Having said that, aquest matí el Frances i jo ens hem adormit! No hem sentit el despertador. Em sembla que no recordo la última vegada que em va passar això, si és que no m’ha passat mai. És que em teniu agotada.
Els japonesos tenen una manera diferent d’estendre la roba. Després de veure aquesta foto, ja sé per què serveix la segona barra que hi ha a la dutxa.
Primer de tot hem anar al temple daurat, el Rokuon-ji. Turistada enorme per veure un temple pelín quiche. Aquí l’Ermen i el Francesc mirant-se’l. Encara no havien descobert que podien discutir.
Llegint la història del temple.
Encara no n’haviem posat cap d’aquestes. I suposo que és perquè no ens atreviem a fer la foto. Però hi ha molta gent que diu que és perquè els japonesos tenen moltes alergies. Pot ser. Hi ha hipòtesis alternatives que son que o no volen ser contagiats o que no volen contagiar. H!
Segueixo dient, no està enfadada.
Els japonesos són molt nets. Ni un paper pel carrer. I axiò que no troves moltes papereres.
El meu primer temple per dins, el Koto-in zen temple a Daitoku-ji. Si algú ha d’anar a veure algun temple jo aniria a aquest. Més tranquil que tots els altres.
Amb jardinet…
Ni l’havia vist aquest bicho!
Un pou.
Aigua purificante…
Per cert, el dia que aneu a temples, recordeu no posar-vos mitjos amb forats.
I llegiu-vos le normes per la cerimònia del tè. Així podreu fer-ne una.
Passejant sota la pluja per Daitoku-ji.
L’Ada està molt orgullosa d’aquesta foto (diria que és d’aquesta). Ha aconseguit que el Francesc no faci cara de foto en una foto!
I dinar a la vora del riu.
Algunes de les pedres del riu eren tortugues.
Hanami a l’Imperial Palace Park.
Fan olor a cherry.
Hem trobat un geocaché, per cert 🙂
Bamboo grove.
I demà a Nara.
Hola! Ara són les 15,40 d’aquí, he mirat el blog fa 10 minuts i no hi havia res de nou, he sortit, he tornat a entra i ja havia aparegut el text i fotos d’avui. Vull dir, que gairebé hem coincidit en el temps.
Jo he vist en algun lloc la roba estesa com en aquesta foto, però no sé on. Potser en alguna pel·lícula nordamericana de l'»oeste», no? Amc corda però igual que a la foto.
Aquesta facultat d’en Francesc per discutir hores i hores sobre un parell de temes, sense perdre els ànims, em recorda algú. Em sembla que tira a mare, oi? Potser m’equivoco però em temo que jo també em puc posar molt pesada discutint temes, que de vegades ni tan sols tenen massa importància.
Bé, me’n vaig. Que dormiu bé i descanseu
Ostres, si que fa fred no?
Nois les fotos son increibles, almenys des d’aquí el mediterrani ho semblen.
Apa fins la següent remesa de fotos