El dia ha comançat a 13 graus i plovent. Com que no ens entra l’esmorzar en aquest hotel, hem esmorzat en un lloc a prop: pankakes amb maple syrup. Mmmmmmm!
Després Chinatown. Hem anat als jardins d’un tal Dr. xinès que li deien Sun Yat Sen.
Bastant millor aquest Chinatown que el de Seattle que feia una mica de pena. Sortint del Chinatown hem anat a parar al lloc de mala vida de Vancouver, la cantonada de Hastings amb Main. I quina mala vida! Hi havia un centre de venopunció, i la penya estava fatal. Hi havien 4 tipus de persones: 1. viejos rokeros heroinómanos amb barbes i grenyes llarguíssimes, 2. els típics yonki, 3. travestis o transexuals, no sé, però vinguts a menos i 4. simplement gent molt maltractada per la vida, inclassificable. En fins, tot un panorama.
Després hem decidit finalment donar una volta a l’Stanley Park, i hem llogat unes bicis.
El casc era obligatori portar-lo.
Les vistes del passeig eren espectaculars.
Després de les bicis, hem passejat pel West End i cap a l’hotel a descansar i netejar-nos que hem tingut un parell de desgràcies. Aquestes són les vistes que tenim des de la finestra de l’hotel.
Vistes des del Granville Bridge cap al False Creek.
Pel barri de Kitsilano (Anna a tu t’encantaria, està ple de botiques de roba i trastos de surf) i m’he trobat aquest cotxe i li he hagit de fer la foto. Les infermeres domiciliàries de Vancouver van amb aquests cotxes!
Després hem estat per un parc que donava a la English Bay, al Pacífic!
I hem tornat a l’altra banda amb el Aquabus!
Ens ha costat trobar lloc més o menys acceptable per sopar però finalment ho hem aconseguit (acceptable de preu, pq hem menjat hamburguesa).
Pos res. Fins d’aquí uns dies, que no sé si tindrem connexió!
uy albert tan menjar hamburgueses ja te trobo la cara
una mica infladeta ee
que tu estaves com el palillo que te devies trobar y tornaras am obesitat com els de la tele eee
o aixo o drogat pel que veig ¬¬ ajajaja
bueno que bagi be e intentat escriure normal 😉