Data estelar 20080430am815 – El cel s’aclareix i la resta de la tripulació segueix dormint.
Ahir el matí vam baixar caminant cap a Gramercy Park, una zona pija del Midtown que inclús té un parc privat del que només tenen clau els veïns. La veritat és que en quan a pijerio no és que es passin dos pobles, és que se’ls passen tots d’aquí a Huelva. Aquí els gossos els passegen a totes hores de la poca feina que tenen, i atenció, els hi netegen el cul després de cagar. Tendes de manicura no n’hi havia, deuen tenir una criada especial perquè els hi faci a casa.
Després vam seguir per l’East Village, teòrica casa del punk, l’anarquisme i l’heroïna. Jo més aviat vaig veure ucrainians i indios, però el barri és xulo. Això sí, més East que Village, vull dir que el veig més semblant al Lower East Side que al Village. A mi em va agradar, no és ni tan cutre com l’East Harlem ni tan pijo-progre com el Village. I tant els gossos com els seus amos semblen ben normals. Em vaig quedar amb ganes de passejar-hi més (com pel Lower East Side) o anar-hi a sopar i prendre algo. Segons el Robbins, hi ha tot de llocs de puta mare 🙂
Després vam continuar cap al Village i vam fer un cafè a l’Starbucks de Washington Square, seu de la New York University. Estava ple d’universitaris, cadascú estudiant amb el seu portàtil (clara predominància d’Apple) i inclús hi havia algun mini-seminari. Feia una mica d’enveja, però a Espanya encara ens queda molt per arribar-hi. Sembla que tots es prenen molt seriosament això d’estudiar i que els hi agrada el que fan. I semblen molt més adults que nosaltres als 20 anys. Però per altra banda això probablement només és una èlit, no ho sé.
Allà al costat hi ha The Cage, on es juga bàsquet callejero, però el temps i l’hora no acompanyaven i no hi havia ningú. Així que vam agafar el metro i vam baixar cap el Financial District. Amb el cel encapotat i alguna que altra gota vam veure el Ground Zero, on hi havia hagut el WTC. El foradot és impressionant, i és una mica escalofriante pensar que allà van assassinar 3000 persones. Però al seu voltant la vida segueix i hi ha tot de gent ajetreada anant i venint. Vam fer una volta per allà i després pel passeig del costat del riu Hudson, però feia bastant fred, vent i una mica de pluja. Sinó hagués sigut molt més xulo, amb l’skyline incipient de New Jersey a l’altra banda.
Vam dinar a un xino d’allà i en sortir… taxán! Havia sortit del sol i el cel estava tot blau i sense ni un núvol! Increïble perquè una hora abans estava tot tapat i gris! Així que vam passejar una mica més per rebre una dosi de rayos uva, i vam anar cap a Battery Park a agafar una dels ferris gratuits que creuen a Staten Island. No són els turístics que van a l’estatua de la llibertat i Ellis Islans, sinó uns de públics que cada 15-30 minuts creuen i hi passen a prop perquè la gent hi pugui fer fotos. I la gent, cosificada en forma de Manel i Rosa, n’hi van fer moltes. A mi em va impressionar més com embarquen i desembarquen centenars de persones en 2 minuts.
De tornada a Manhattan, una volteta per Wall Street i City Hall, i aquí ens vam escindir en dues missions paraleles:
1) La Rosa, la Pili i el Manuel van anar al SoHo de compres i després a fer una cervesa doble a una taberna antiga de l’East Village que haviem vist al matí. Ben xula que semblava.
2) I la Mireia i jo vam agafar el metro (comentari a part per aquest transport impressionant, els trens i les estacions són antics i cutres, però el sistema és hiper-eficient encara que al començament pugui semblar liat el tema de les línies, els locals i els express i tot això), bé, com deia vam agafar el metro i vam anar cap al Yankee Stadium (l’antic, que l’any que vé n’obren un de nou just al costat) a veure un partit de baseball entre els NY Yankees i els Detroit Tigers. El camp està al Bronx però està tot dissenyat perquè del metro a l’estadi no vegis res del barri. De lluny només cases de protecció oficial, però suposo que com tot deu tenir molts sub-barris i llocs diferents. El partit millor del que pensava, és molt llarg (no ens vam quedar fins el final) però la gent bàsicament hi va a parlar amb els seus amics i com deia el Leo, a menjar bombes calòriques i sobretot a beure cervecillas a 10$ la unitat. Això sí, tot plegat amb un patriotisme cutre bastant destartalat, com quan es posen drets i es treuen les gorres per cantar l’himne o el God Bless America. En això són molt disciplinats.
Una altra nota al marge pel tema menjar. Ahir al camp sí que es veia algun obès, però poquets. Això sí, els que ho eren, eren de pelicula. En canvi per la ciutat no se’n veuen. Serà perquè les estadístiques del 30% d’obesos són exagerades? Perquè és una qüestió de classe social? Perquè els obesos surten menys de casa? Perquè tampoc en això NYC forma part dels USA? A saber, serà una mica de tot, no?
I us deixo que ara mateix al carrer llueix un sol espaterrant i no es veu ni un núvol, i ho haurem d’aprofitar!