Data estelar 080502am843 – On descobrim que les previsions a vegades s’equivoquen, visitem Harlem i agafem un barquito.
Finalment ahir va fer sol tot el dia (excepte una plugeta al vespre), i inclús una caloreta ben agradable. Per començar vam tornar a pujar en metro al mercat de La Marqueta de l’East Harlem, però seguia tancat. Deu ser curiós entrar-hi perquè està sota d’un metro elevat, però haurà de ser en un altre viatge. Vam anar tirant a fer una volta per Harlem, que és un barri amb una proporció de negres que tendeix assimptòticament al 100%, amb la corva de pes força desplaçada cap a la dreta, una església de nom estrany i sempre més de 5 paraules a cada cantonada, zones molt animades (Lennox, 125th, etc.), tenderetes de menjar sureño i srs repartint papers perquè t’arrepenteixis dels teus errors i abracis la seva religió. I a ells, si cal, també. Gossos no en vaig veure cap, crec, però botigues de manicura sí. Nosaltres vam fer un cafè en una zona especialment pija que s’autoanomena SoHa (South Harlem), i després ens vam dividir: el Manel, la Pilar i la Rosa van anar al MoMA, mentre nosaltres vam anar a llegir el NY Times a Central Park (la idea era anar a la Columbia University i a l’UWS, però el solet va poder amb la nostra feble voluntat).
Després vam baixar en metro cap a l’East Village, a intentar dinar al Minca del E 5th St (lloc japonès recomanació Robbins), però estava tancat (semblava que havien estat d’obres i reobrien just ahir a la nit). De tota manera semblava per usuaris advanced, diguem que era molt «autèntic» (poc pijo, tendint a cutre i amb barreres idiomàtiques importants) i no crec que ens animem. Però segur que està bé pels amantes del menjar japo, així que Albert i Laia, ja sabeu! Nosaltres vam acabar dinant a un lloc de pizzes de l’avinguda B amb 3th St., i era tot sorprenentment bo (no vam demanar slices sinó calzone i lassanya).
Després vam fer una volta, vam entrar per fer la gràcia al Katz Deli i vam anar a veure basket callejero de la 6na amb 4th, ben xulo! I això que només un semblava dominar el tema, però l’ambient aquest vacilón és divertit, no paren de parlar i picar-se. I després ja vam anar cap a l’Apple Store del SoHo, d’una modernor important (la botiga i els compradors), on ens vam trobar amb el trio MoMA. Vam fer alguna compra més, un cafè i cap al barquito.
El barco surt de W 42th, baixa pel Hudson, puja per l’East River i volta enrera, tot en 2h (de 19 a 21, així que veus com es fa fosc). A mi una mica ni fu ni fa, però ja que entrava en el NY City Pass i començava a plovisquejar, no va estar malament. Per sopar xino take away veient Lost en directe (foten més anuncis que a OT!), i ja a dormir que estavem cansats.
Avui últim dia complet aquí, de moment una mica ennuvolat però no sembla ploure.
I el tema del viatge: el jet lag. Existeix el jet lag? Matins punt sí matins punt no. Jo no vaig notar res, tal qual el primer dia va ser com anar a dormir a les 4 del matí i ja em vaig llevar aclimatat. Crec que és qüestió de no pensar-hi i listos, que sinó n’acabarem fent una malaltia i una oportunitat més de negoci per la indústria farmacèutica, que ja comença a publicar que el Viagra (sí sí, el Viagra) en redueix la simptomatologia. Però els grans diuen que sí que ho noten, així que crec que és urgent fer un estudi sobre la influència de l’edat en el jet lag. Jo vaig fer una primera cerca bibliogràfica i segons aquest article de la prestigiosa universitat de Virginia, els roedores de més edat moren més si se’ls sotmet a no sé quants viatges entre Washington i París. En fin, seguirem investigant. I veurem què passa a la tornada, que tot i que el Manel diu que no, jo crec que és pitjor perquè et menges hores de dia i has d’anar a dormir sense son. Vosaltres què en penseu?