Diari del capità – VII

Data estelar 080503pm228 – Despressió pel viatge de retorn.

Doncs sí, això ja s’acaba. Primer de tot, dir que per fi he copiat la descrpció del Peter Luger en el post corresponent, que em quedava pendent. Dit això, aquest matí hem baixat pel barri de Chelsea (gay friendly) fins el MeatPacking District, que és un barri de moda on encara queden magatzems de menjar però que ja va sent ocupat per botigues, bars i restaurants. De la mala vida que hi havia hagut ja no en queda res visible. Nosaltres hem anat a fer el brunch al Pastis de la 9th Av., un french bistro molt aconseguit i ple de gent. La Mireia ha menjat pancakes amb maple syrup i fruita, i jo uns Eggs Benedict, tot plegat regat amb una copeta de Mimosa (xampany amb suc de taronja). Ben bo. Per fi hem lograt fer un brunch com deu mana, en cap de setmana i cap a les 11-12.

Després hem fet una volteta per allà, ells 3 han anat a comprar i nosaltres 2 a fer una volta pel Village. Baixant per Hudson, tots els carrerons abans de creuar la 7 Av. (suposo que seria el West Village) són ben agradables, similars a Brooklyn Heighs: cases baixetes, carrers tranquils amb arbres, escaletes per entrar, etc. Més cap al centre ja és menys bucòlic, i hem aprofitat per comprar-hi una samarreta per un servidor. I després metro i cap aquí a descansar una mica abans de fer la maleta i marxar cap a BCN.

I res, una ciutat ben xula, donaria per viure-hi uns mesos. A mi m’han agradat sobretot l’East Village, el Lower East Side i, ho haig de reconèixer, Williamsburg. Tot té com aquest encant cutre-destartalat, però alhora estàs al centre del món. En tot cas, i parafrassejant al Dr.Shepard, we have to go back!