853 km (2823 km).


Ver mapa más grande

Què més dir. Ara acabem d’arribar a l’hotel i estem agotats. Alomillor em deixo algunes coses per explicar demà.

El sopar d’ahir, pasta fresca. Aquesta és la cerimònia de provatura de la pasta.

IMG_3227

Una foto amb unes cerveses de més.

IMG_3241

I la cadira de l’abuelo de l’hostal, que no us l’haviem ensenyat encara.

IMG_3245

Ens hem aixecat a les 6 del matí i carretera i manta.

IMGP2472

No hem parat fins passada la frontera. Hem dinat en un parc.

IMG_3250

Una scenic road: ‘Going to the Sun Road’, en el Glacier National Park.

Un tros que se’ls va cremar el 2003. Sabeu que a USA els incendis no els apaguen? Diuen que els incendis van bé per sanejar els boscos.

IMG_3251

La carretera.

IMGP2480

Un blueberry baggle, el què mengen ells 3 quan tenen gana.

 IMG_3254

Els montañones.

 IMG_3259

Logan Pass.

 IMGP2501

I altre cop a la carretera. Al sortir del parc, hem entrat de ple en una reserva india dels Black Feet (Albert petit, són els «pies negros», igual que tu!). Impressionante, tot ruinós i sense ni un negoci. I és que el canvi en aquesta zona entre Canadà i els USA és bastant espectacular. El Francesc diu que quan sigui gran vol ser un canadenc de New York!

 IMGP2527

Endless roads.

IMGP2536

I milles i milles de… no sé ben bé què…

 IMG_3263

I al atardecer, que li donava un aire especial.

 IMGP2540

Sopar ben barato a Chateau i dormir a la última habitació disponible en el Hampton Inn de Great Falls, Mt.

2 thoughts on “Back in the USA

  1. Hola! Després de llegir-vos, fins i tot jo estic cansada. És que són molts quilòmetres dins del cotxe. I demà tornem-hi, no? Paga la pena, però, si veus les montanyes, etc., malgrat que els trams de carretera que mostreu són desoladors, les restes del poblat indi igual i el tros cremat fa pena.. És casualitat però jo també estic molt cansada avui; no vaig poder dormir fins a la una o les dues i m’he despertat a quarts de sis, he tingut malsons, etc. Finalment, m’he tornat a dormir i m’he llevat a les 10 del matí. Suposo que és la proximitat de la reincorporació a la feina, perquè ahir no vaig fer migdiada ni res.
    Ànim, que demà ja acabeu aquest tram tan llarg de carretera.
    Petons

  2. Jo també tinc malsons pensant que d’aquí 23 dies hem de tornar a treballar així que imagina’t 🙂
    Has vist que en el post hem afegit un video al final de tot?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *