baby led weaning o alimentació complementària a demanda és la introducció de sòlids guiada pel nadó, o el què és el mateix, inici de l’alimentació complementària però amb algunes característiques peculiars com és el fet que el menjar no se li dóna al nen, sinó que ell l’agafa quan li sembla bé i per tant, no han de ser papilles comercials ni menjar passat pel passapurés, sinó trossos de menjar que pugui agafar i posar-se a la boca per aixafar amb les genives o xupar.
a mi em sembla la forma més normal de començar a menjar com les persones. no menjar papilles de cereals hidrolitzats i ensucrats… a casa mengem de la boqueria… i penso, per què la lola no? el què es fa normalment no em semblava molt correcte, i m’ha costat decidir-me com començariem a menjar. però crec que ja ho tinc clar. i en faig un post per autoafirmar-me.
els avantatges ja els he dit, que em sembla el més normal. la lola menjarà el què mengem nosaltres, però un pas menys elaborat, sense condimentar (no es recomana salar ni ensucrar els menjars). si que es recomana posar oli en els menjars, per fer-los més nutritius. quan fem mandonguilles, doncs li trec les pastenagues bullides. quan fem pèsols, li bullo els pesols, que si pollastre, doncs pollastre, arròs, pa… sempre dins de les recomanacions generals de no menjar fruites alergògenes (fruits vermells tipus maduixes, fruites del bosc…) ni llet de vaca ni ou fins a l’any, aproximadament. la llet, la treu de la teta, per això aquest mètode se suposa que ha de mamar fins a l’any, perquè llet n’han de beure. el què si que em sembla raonable és anar introduint els aliments d’un en un, durant 3-7 dies fins que vegis que no li ha fet cap alèrgia. jo crec que en 3 ja veus si passa algo.
ja que estem, el gluten ara el recomanen iniciar entre els 4 i els 7 mesos, sobretot mentre s’estigui amb la lactància materna. així que els primers dies de menjar ja se li pot donar pa o una galeta maria. l’aigua s’ha d’iniciar al mateix temps que l’alimentació complementària, durant els menjars, però mentre mamin, no ens hem de preocupar massa ja que si té set mamarà una mica de cada teta per emportar-se la llet diluida.
un altre avantatge és que vas deixant la teta a poc a poc. deixar-ho de com és un drama… i un perill. a mesura que menja més, mama menys, i poc a poc la llet passa a segon terme i el menjar a primer. i tampoc se’ls força a menjar. com que l’aliment principal és la llet materna, si es passen un mes sense menjar no és greu. els nens poden alimentar-se exclusivament de llet materna fins els 7-8 mesos sense gaires problemes. només sembla que a partir dels 6 mesos hi ha cert dèficit de ferro amb la lactància exclusiva, però només que mengin una mica de fruita les necessitats queden cobertes.
també aprenen a menjar sols i perds molt menys temps preocupan-te si mengen o si no mengen. això sí, crec que ha de ser guarrillo tot, encara que dubto que molt més que el mètode ‘tradicional’ de papilles i anar fent l’avió o el tren. també la gràcia és que els asseus a la taula tu mentre tu vas menjant i ells aprenen a menjar per imitació i experimentant.
una de les coses que diuen i que a mi em va semblar al principi poc intuitiva, era que mai se’ls ha de seure amb gana a taula. i de fet, sembla lògic, perquè al principi el teu objectiu no és que s’alimentin, sinó que aprenguin a menjar. i això no es pot fer amb gana. tampoc tips del tot, perquè tampoc menjaran. a lo pràctic, la teta com sempre i a taula com els grans.
les pors a l’hora de fer aquest mètode, és que s’ennueguin ja que se li dónen trossos de menjar i no papilles. segons el què he llegit és que no s’ennueguen més que els que mengen papilles i se li dóna a la boca directament enxufant-li la cullera fins el garganxó i obligant a menjar. el què si que és important és saber fer les maniobres de heimlich al nadó i no donar-li poma crua (segons l’experiència de la meritxell amb la jordina montserrat). en segon lloc l’ennuegament disminueix ja que aquesta forma d’iniciar l’alimentació complementària es fa als 6 mesos, més o menys.
el què es recomana és que per iniciar a menjar els nens hagin evolucionat: que mostrin interès pel menjar dels grans, que puguin seure sols o en el seu defecte, en una trona, que puguin agafar objectes ni que sigui amb el puny, que hàgin perdut el reflexe d’extrusió (de escupir tot el què se’ls posa a la boca), que puguin mastegar i pasar el menjar a la part posterior de la boca per posteriorment deglutir. també per minimitzar el risc d’ennuegament, se l’ha de tenir sempre incorporat i vigilar-lo constantment mentre menja, igual que a la banyera. i evidentment no donar-li menjars tipus cacauets.
altres recomanacions que no he dit ja, que em sembla raonable.
- si no li agrada alguna cosa, no forçar-lo. o nosaltres mengem les coses que no ens agraden? això si, no abandonar a la primera, seguir intentant-ho.
- el menjar ha de ser tou, lo suficient perquè ho puguin xafar amb les genives.
- no tallar el menjar en trossos molt petits, ha de ser lo suficientment gran per agafar-ho amb els punys i que sobresurti una mica, ja que els nens no saben obrir els punys, tipus palets o aliments amb nansa.
dir que no sóc una gran defensora del carlos gonzález, però aquí, venga va, li dóno la raó 😀
i per acabar aquest rollo de post, un vídeo de la lola fent chapum ‘de veritat’, i sense plorar!!!
web de referència: http://www.babyledweaning.es/ i alguns mails d’amigues de la meritxell. gràcies!
en els propers dies, intentaré fer alguna cosa més pràctica, no tan teòrica!
Em sembla molt bé. A mi tampoc m’agraden les papilles, ni els menjars passats pel passapurés ni les coses preparades. De fet, no els he donat mai a cap fill. El que no feia és deixar que agafessin ells el menjar. El feia a trossets i el posava a la boca, i això a partir dels 3 mesos.
Molt bon resum! M’alegra que t’hagis decidit per aquest sistema, perquè a nosaltres ens va anar molt bé i la introducció del menjar va ser molt divertida i sense cap trauma. Pel que fa a embrutar-se, no t’enganyaré, és un merder. Vam comprar a l’ikea pitets amb mànigues, com una bata impermeable, i van molt bé. I és que al principi posava el menjar per tot arreu menys a la boca (paret inclosa si la tenia a prop), així que també posàvem un drap a terra per recollir el que queia. Però he vist a criatures menjant farinetes que també ho deixen tot ben brut.
Ja ens aniràs explicant!
Ehhh actualitza!!!! aix…. 🙂