Grand Teton, Wyoming

Dimarts 216 km (total 3.937 km).

No és broma el nom. És com es diu el parc on hem estat i és impressionante les muntanyes que hi ha. Molt millor que Yellowstone. Nosaltres, RqR intentant veure un ós.

Avui hi haurà una mica més de lletra en el blog de lo normal. I és perquè estic escrivint des del cotxe i tinc més temps per recrear-m’hi.

Però abans del Grand Teton, unes quantes fotos de la última visita del llac més gran de Yellowstone, des de West Thumb.

Més hotsprings, aquest verd.

Una vista general del llac, amb la passarel·la de primer plano, i les megamuntanyes al fons que es veuen molt petites.

 

Un cràter al mig del llac.

 

Unes piscinetes d’aigua calenta.

 

I finalment arribem al parc natural del Grand Teton. Aquí podeu veure les muntanyes que li dónen el nom, els Tetons.

 

I com no, vam anar a fer una excursió amb una alta probabilitat de veure ossos.

I també montañones.

 

La primera pista que ens vam trobar que ens indicava la presència d’ossos, és la caca d’un ós.

I el menjar favorito dels ossos, les berries. Com podeu observar, la caca n’estava plena.

 

Pel camí ens vam trobar amb un laguito ben agradable… el Tagart Lake.

… amb vistes als Tetons.

Un altre cop ‘lo vivo y lo muerto’.

Lo tupido.

 

Mogollón de menjar d’ossos però ni un puto ós.

 

I després a l’atardecer, uns quants hotspots. Com veureu, no hi ha masses fotos perquè fotografiar muntanyes a contrallum és un pèl dificil.

Aquí teniu un contrallum de muntanya i Albert.

Després vam anar a veure el Jackson Hole, impressionante però no hi ha fotos. No cabia ni en una panoràmica de lo gran que era. I finalment, vam anar a petar per casualitat a veure la posta de sol en els Tetons desde Signal Mountain les dues coses.

Absolutely amazing 🙂

Si teniu pressa us podeu saltar aquest paràgraf. A veure si ens podeu ajudar. Tenim una classificació de lo boniques que són les coses, però no tenim clar l’ordre. Us les posem de millor a pitjor, però si hi ha algú que discrepi o vulgui afegir alguna categoria, estem oberts a modificacions de la classificació. Així, les properes vegades que fem servir la classificació, ja la tindrem homologada.

1. Breathtaking
2. Astonishing
3. Gorgeous
4. Amazing
5. Awsome
6. Beautiful
7. Curious

També s’accepten noms a la classificació. Nosaltres proposem: ‘Metric HotSpot Classification (MHSC)’.

A sopar al restaurant de Colter Bay. Una cosa que ens hem observat gairebé totes les vegades que hem anat a sopar a un restaurant, i que per tant suposem que és una costum, és que si et demanes un plat, abans et deixen triar si vols una amanida o una sopeta del dia. El què no entenem és perquè hi ha carta d’starters si ja et venen inclosos amb el plat??? A veure si aconseguim esbrinar-ho 🙂 L’Albert s’ha fet fan de les sopetes. I la Laia de les amanides, però no de les seves salses. Si demanes una amanida, et demanen amb quina salsa la vols. I si comets l’error de dir quines tenen, solten una ristra de noms incomprensibles. Ara si, oli i vinagre tal qual, no existeix.

Una altra cosa que fan i que ja vam observar a NYC és que et serveixen aigua amb cubitos (tap water) de gratis. Tenen a gent específicament per servir l’aigua i per netejar les taules. I nosaltres, com a bons catalans agarrats que som, no demanem res més per beure (a no ser que la cervesa costi menys de 3$, que pot arribar a costar fins a 8$). Encara no sabem si això que fem de no demanar beguda és de mala educació. I parlant de tap water… ahir, en comptes de servir-nos l’aigua, ens van donar la gerra sencera. Una excepció a la regla. Suposem que era que estaven recollint, ja, i que els reponedores d’aigua havien canviat de tarea a rentar les taules. I no deu ser tant fàcil per això servir aigua, perquè el Francesc va aconseguir esparcir tots els cubitos per damunt de la taula i pels voltants. A little hilarious disaster 🙂

I a dormir en una cabana (Colter Bay Cabins) molt pioneer (1). Sense tele, sense internet (havies de desplaçar-te per tenir wifi, quina incongtuència!), sense cafetara, sense secador… la foto per això ha quedat molt bé 🙂

A dormir i carretera i manta cap a Utah.

Aquí comença dimecres. Dimecres 780 km (total 4.717 km).

Ver mapa más grande

No tenim moltes fotos perquè bàsicament estem fent km.

Atenció, notícia bomba! Quan ja ningú tenia cap esperança i a 2 milles de la sortida del Parc del Grand Tetón, hem vist un ós!!!! oeoeoeoeoe!!! Objetivo cumplido 🙂

A quin casella està l’oso???

Només tenim aquesta foto, sorry.

I aquest és el muntatge que hi havia al voltant de l’oso.

Molts km i hem visitat la mina de Bingham Canyon, és com la de Riotinto, però en gran i funcionant.

A part de la mina, hem vist un museu que ni fu ni fa i un vídeo fet per una barreja de Troy McLair i Dharma Initiative sobre com funciona l’empresa. Hem rigut molt. Si algú va allà, aneu a veure la mina, val la pena!! 😉 Millor Riotinto a Huelva per això. Més aprop, més barato, millor museu i la morcilla (i el pernil) ben bons.

I què dir de Utah… només entrar hem detectat una característica dels Utiahnos. Condueixen fatal! Hem detectat que no respecten els límits de velocitat, que parlen pel mòbil normal, sense el manos libres, t’adelanten per la dreta, et piten, una agonía! Amb lo bé que es conduia als altres estats! Carles, tu hi havies estat, no? Confirmes la sensació?

Bueno, sopar al Wendy’s una hamburguesa ben bona, buscar motel (un BestWestern a Fillmore) amb internet i a dormir. Demà cap a Zion, molt probablement o cap al North Rim, qui sap.

(1) Pioneer: primitiu, auster. Se’ls hi diu als allotjaments que no tenen gaires comodi tats per fer més agradable l’estada.