380 km (total 6.217 km).
Aquest matí tocava acabar de veure Arches. La calor era infernal però hem aconseguit fer la minixcursió sense cremar-nos i sense patir cap lipotímia.
Aquí teniu un dels hotspots de l’excursió, el Pine Arch.
Una de les vistes del camí.
Caminant.
Un altre hotspot, el Landscape Arch, el més llarg del parc, segons la guia.
El Francesc somrient 🙂
I demostració que estàvem al desert.
I final de l’excursió, els lavabos.
En tots els parcs que hem anat hi ha lavabos d’aquests, amb fosa sèptica. N’hi ha de més desagradables que altres.
Uns cactus més.
I l’últim hotspot del parc, Double Arch. Mireu el punt vermell, és una persona.
Dinar i els gairebé 400 km de rigor i hem arribat a Monument Valley, el de les películes del John Ford. És un parc que pertany als Indis Navajos, dins de la Reserva Navaja (Navajo Nation). Per explicar-ho ràpid: hi ha un territori on tot el què hi ha és dels indis navajos i viuen allà i és una porqueria. Et fan pagar 5 dolars per persona per entrar al parc (20$ total) quan el passe anual per tots els parcs naturals de USA val 80$. I no només això, sinó que entres al parc i no està asfaltat i per poder fer excursions a peu, has de pagar de més a més. Un timo.
Tots els indios estàn gordos, no respecten els límits de velocitat de les carreteres, porten als nen de no més de 6 anys a la part de darrere de les furgonetes (pickups)… I no poden beure alcohol… el van prohibir fa un temps. Perquè? No ho sabem… I moltes més coses que desconeixem… haurem d’investigar. Fenòmen curiós aquest.
De totes maneres, hem entrat i hem fet fotos.
Aquesta és abans d’entrar.
El making off de la foto anterior.
Unes muntanyetes abans…
… i just a la posta de sol.
La Laia i una muntanyeta al fondo.
A Sopar un chuletón a la brasa i una Bud a Mexican Hat, fora de la reserva, on si que es pot beure alcohol.
El cuiner.
And the Swinging Fire.
Demà cap al North Rim del Cañón del Colorado. Anem a una cabana pioner, així que molt possiblement no tindrem internet. Però mai se sap!
Hola una altra vegada! Són dos quarts de sis de la tarda i fins ara no he entrat al blog. És perquè torna a ser dimarts i avui no treballo, vaig a fer-me massatge i a continuació al gimnàs. La veritat és que això d’Arches no m’acaba d’agradar; els arcs són macos però tot plegat dóna una sensació de molta calor, sequetat i «agobio». Avui m’ha agradat, però, el Landscape Arc, me l’he quedat mirant una estona i tot. I ara el Monument Valley; els Indis Navajos sí que tenen una mica de cara però és que es deuen guanyar la vida així; tampoc cal enfadar-se tant i dir que són «gordos», que condueixen malament … Pel que veig, dins del parc només heu fotografiat aquestes dues muntanyetes. Fins demà, a veure com pinta el Cañón del Colorado. Petons.
alaa jo pensava que larc era petit e nose
ala foto u sembla jaja
magrada la foto d la laia ee esta mol .. kom u diria
artistica sip
i la teva ala carretera que sembla que tagin abandonat 😛
me recorda a : no lo agas el no lo aria
jajaj lanunci akell d no abandonar gosos 😛
ueno k bagi be
Ja se que ja heu tornat i faig tard, però si us interessa saber perquè està prohibit l’alcohol a la majoria de reserves índies, la resposta és ben prosaica: per evitar que s’emborratxin. És veu que els indis tenien unes taxes d’alcoholisme bestials i van decidir tallar pel dret (molt americà) i prohibir-lo beure a moltes reserves. De fet, els indis (aka nadiu-americans)viuen sovint en situació bastant precària, malvivint de subvencions federals (una compensació de la mala consciència dels americans, jaja)
Bé, espero veure-us ben aviat en persona.