Contingut 1 cas clínic 2 clínica 3 diagnòstic 4 diagnòstic diferencial 5 motius de derivació a l'uròleg 6 possibles complicacions 7 tractament 8 seguiment 9 bibliografia

cas clínic

• home de 65 anys que presenta símptomes del tracte urinari baix de forma subaguda. es fa l'estudi i surt un cultiu positiu per pseudomona i morgani, sensibles a ciprofloxacino. es tracta la ITU amb ciprofloxacino 500 cada 12h durant 7 dies. pendent d'eco, IPSS.

clínica

símptomes del tracte urinari inferior: poliuria, nicturia, urgència miccional, incontinència d'urgència, dificultats en iniciar la micció, xorro dèbil o intermitent, necessitat d'apretar, sensació de micció incompleta, retenció, goteig.

diagnòstic

1. signes i símptomes
2. IPSS. Segons untuació obtinguda:
   1. simptomatologia:
      1. simptomatologia lleu <8
      2. simptomatologia moderada 8-19
      3. simptomatologia greu 20-35
   2. qualitat de vida (última pregunta):
      1. lleugera 0-2
      2. moderada 3
      3. severa 4-6
3. tacte rectal: la pròstata ha de ser gran però de consistència elàstica. s'ha de descriure: la morfologia, la mida, la consistència, mobilitat, regularitat dels límits, nòduls i sensibilitat.
4. sediment + cultiu: leucos+nitrits+cultiu (ITU), hematuria (neo) o DM (glucosúria).
5. analítica: creatinina (opcional, si hi ha retenció crònica), PSA (no recomanat)
6. eco reno-vesico-prostàtica:
   1. la mida normal de la pròstata és de 15g o 15cc
   2. no hi ha d'haver residu post-miccional par ser normal. però es considera indicatiu d'obstrucció un RPM >150 ml
   3. identifica complicacions: hidronefrosi, litasi, diverticles vessicals
7. fluxometria. no sempre disponible. ajuda a valorar el grau d'obstrucció amb el flux maxim:
   1. >15 ml/s és normal
   2. 10-15 ml/s dubtós
   3. <10 ml/s obstructiu

diagnòstic diferencial

càncer de pròstata, càncer de bufeta, litiasi de bufeta, estenosi uretral, prostatitis o ITU o MTS, bufeta hiperactiva, efectes secundaris de fàrmacs que provoquin retenció (antihistaminics o antidepressius triciclics), DM.

motius de derivació a l'uròleg

per necessitat d'intervenció quirúrgica: RAO, incontinència per rebossament, RPM >300cc, símptomes severs qeu no milloren amb el tractament, dilatació del tracte urinari inferior, insuficiència renal, ITU, càlcul bufeta.

possibles complicacions

retenció aguda d'orina, ITU o pielonefritis, retenció d'orina crònica que provoca hidronefrosi

tractament

 el tractament es fara en funció de la simptomatologia i QV + preferències pacient
 descartar que hi hagi criteris quirurgics

1. seguiment clínic anual per educació, en simptomatologia lleu i ben tolerada. l'educació constaria de:
   1. reeducacio de la bufeta anticipant-se a les miccions habituals, i després anar entrenant-la
   2. reduir l'ingesta d'aigua a 1,5 litres al dia, i reduir-la sobretot si viatges...
   3. evitar cafeina i alcohol
   4. relaxar-se a l'iniciar orinar
   5. intentar controlar mentalment l'urgència miccional
2. tractament farmacològic:
   1. alfa-blocadors: solen ser la primera opció per símptomes lleus o moderats. inici de l'acció ràpid (inici a les 2 setmanes però no és total fins les 4). poden tenir algun efecte secundari com mareig, ejaculació retrògrada, hipotensió arterial.
      1. tamsulosina 0,4 mg/24h
      2. doxazosina 4-8 mg/24h
   2. serenoa repens
   3. finasteride

seguiment

clínic anual?

bibliografia

1. Benign prostatic hyperplasia. Finnish Medical Society Duodecim. Benign prostatic hyperplasia. In: EBM Guidelines. Evidence-Based Medicine [CD-ROM]. Helsinki, Finland: Duodecim Medical Publications Ltd.; 2005 Jun 10 [Various].
2. Benign prostatic hyperplasia. Prodigy guidance. Last updates february 2006.
3. Maneig de la hiperplàsia de pròstata des de l'Atenció Primària de salut. editorial CAMFiC. 2003.