històries de casa nostra: els templers, la comtessa i pablo picasso

La nostra relació amb Ciutat Vella vé de lluny. A vegades ha sigut més aviat incívica (devien estar contents els veïns quan sortíem per aquí als anys 90) i d’altres més productiva, com la residència de la Mireia a principis dels 2000. Entre el 2008 i el 2015 vam viure al Raval, on van néixer la Lola i el Bruno. Des de fa uns mesos vivim al carrer Avinyó, al (mal anomenat) barri Gòtic. El breu exili a Gràcia no va funcionar.

Els primers habitants coneguts de casa nostra van ser els simpàtics cavallers templers, una ordre militar cristiana que vivia de participar a les croades i de moure diners de forma “imaginativa” (estructures financeres complexes, segons la wikipedia). S’hi van establir cap a l’any 1134, quan se’ls van regalar una sèrie d’edificacions delimitades pels actuals carrers Avinyó, Cervantes / Templers, Ataülf i Milans, amb una part de la muralla romana inclosa. Allà hi van establir la seva comanda, el Palau del Temple, amb diversos convents, horts i fortificacions.

Quan l’Ordre del Temple es va dissoldre a començaments del segle XIV, el palau va acabar en mans de la reialesa, passant a dir-se Palau Reial Menor (el “major” era el de la Plaça del Rei). Amb el pas dels anys es va anar modificant i passant de mà en mà, fins entrar en decadència durant el segle XVII.

Cap a l’any 1860 (les fonts varien entre 1858 i 1866), la comtessa de Sobradiel, que havia heretat el palau, va decidir que era un bon moment per enderrocar-ho tot (muralla romana inclosa) i fer-hi blocs de pisos. Abans no hi havia tantes manies conservacionistes com ara 😉

Per aquest motiu tots els edificis que ocupen aquest espai, entre ells el nostre, tenen un estil similar.

Perquè quedés clar, la Comtessa va obrir un carrer nou amb el seu nom al mig de la nova “urbanització”.

L’únic que queda de l’edifici antic, tot i que molt reconstruit, és una capella al carrer Ataülf, justament a la cantonada amb el carrer dels Templers.

El nostre pis és propietat d’un Conde, del que no direm el nom, que és besnét de la Comtessa.

L’Eulàlia explica que quan la seva mare (la besàvia de la Lola i el Bruno) va arribar de Vic als anys 20, va viure un temps al carrer Avinyó, una mica més amunt de casa nostra. No és descabellat pensar que era en un dels pisos construits per la Comtessa.

Uns anys abans d’això, Pablo Picasso també rondava per aquí, i el 1907 va pintar un quadre inspirat en un prostíbul del nostre carrer.

Efectivament, Les Senyoretes d’Avinyó, fundadores del cubisme, no eren franceses sinó catalanes. I del costat de casa!

2 Responses

  1. Pingback: històries de la nostra feina: el doctor bonet, més bombes i una caixa forta | TrabaBlog

  2. Marta says:

    Ostres francesc! molt interessant tots els posts d’història de Barcelona, i q currat. Proposo que ens facis ruta guiada amb els nens i ens ho ensenyis en directe. A canvi d’una altra barbacoa?

Deja un comentario