Des que el 2008 vam anar a viure al Raval, sempre hem comprat a la Boqueria. Cada setmana. Inclús durant l’exili a Gràcia teníem un complex entramat amb cuartel central a la Lina per poder-ho seguir fent.
On ara hi ha el mercat, abans hi havia el Convent de Sant Josep, que en realitat és el nom oficial del mercat.
Potser recordeu de l’últim post que a finals del segle XIII es va construir la primera muralla medieval (la segona de la ciutat després de la romana), que a grans trets tancava per Lluís Companys, Ronda Sant Pere i La Rambla.
No massa després, entre mitjans del XIV i mitjans del XV, es reforça aquesta muralla i es decideix incloure-hi també el Raval en el que seria la segona muralla medieval (dita també de Pere el Cerimoniós). En aquell moment el Raval eren bàsicament camps, i ho va continuar sent fins el segle XIX quan es va ocupar massivament per la industrialització.
Per tant el fet d’incloure el Raval dins la nova muralla no era per acollir poblacions existents (com en el cas de les vilanoves amb la muralla anterior) sinó que tenia un doble objectiu: assegurar-se terres de cultiu en cas de setge, i localitzar els hospitals fora de les zones de major densitat de població.
La necessitat d’apartar els hospitals venia, entre altres, de la gran pandèmia europea de Pesta Negra, que a Barcelona va arribar la primavera de 1348 i es calcula que va matar a una tercera part de la població. En aquest sentit, l’any 1401 es decideix construir l’Hospital de la Santa Creu al Raval, unificant els 6 hospitals que hi havia fins llavors a la ciutat. Fins el segle XIX va ser l’únic hospital de Barcelona. Encara es pot visitar tot el complex entre els carrers Carme i Hospital (lògic): la casa de la convelescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
La Biblioteca de Catalunya.
O els Jardins Rubió i Lluch.
Pel nom ja haureu endevinat que a principis del XX va passar a ser l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Sigui com sigui, a mitjans del segle XV ja tenim tota la Ciutat Vella actual tancada, amb una muralla que no es va enderrocar fins el segle XIX i que recorria les actuals rondes Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere, a més de Lluís Companys. Bé, aquí hi falta la Barceloneta, però això és una altra història perquè fins el segle XVIII va estar sota el mar.
Durant el segle XVI, amb la Contrareforma i protegits per la nova muralla, es van establir diferents convents a La Rambla. Un d’ells és el que comentàvem de Sant Josep, fundat el 1586 pels carmelites descalços o josepets.
Fem un salt endavant. El 25 de juliol de 1835, Sant Jaume, hi havia corrida a El Torín, la plaça de toros de la Barceloneta (la primera de Barcelona).
Que era on ara hi ha la Torre Mare Nostrum, seu de Gas Natural, dissenyada per Miralles-Tagliabue.
Durant la corrida, que no devia ser massa lluïda, va córrer el rumor d’uns incidents a Reus entre liberals i carlins, que havien acabat amb 21 morts. La gent va sortir de la plaça en manifestació, s’hi va anar apuntant gent, i es van acabar cremant una dotzena de convents, entre ells el de Sant Josep. És l’anomenada bullanga de 1835, immortalitzada en aquests versos.
El dia de Sant Jaume
de l’any trenta-cinc
va haver-hi bullanga
dintre del Torín.
Van sortir sis toros
que van ésser dolents.
Això fou la causa
de cremar els convents.
Això de cremar convents es va acabar convertint en una tradició barcelonina, amb altres episodis com la Setmana Tràgica de 1909.
O la crema d’esglésies de 1936, com a Santa Maria del Mar.
El problema és que molts cops no només es cremava l’edifici, sinó que també s’assassinava els seus ocupants.
En tot cas la bullanga de 1835 va accelerar l’exclaustració de moltes comunitats religioses i la desamortització dels seus béns el 1836. Això va deixar molt espai lliure a la ciutat.
On hi havia hagut el convent de Sant Josep, s’hi va construir una gran plaça amb columnes i porxos a l’estil de la Plaça Reial.
Dins seu s’hi va instalar el Mercat de manera provisional el 1837, però s’hi va acabar quedant i el 1840 ja es va cobrir.
La coberta metàlica actual és de 1914.
És com la nostra segona casa.
El mercat de Santa Caterina, on comprem la carn, té una història molt similar. També era un convent (el de Santa Caterina, és clar) cremat el 1835 i desamortitzat. El mercat es va inaugurar el 1847. Recordo anar-hi els dissabtes de petit amb la Teresa i l’Eulàlia.
La reforma (també de Miralles-Tagliabue), inaugurada el 2005, el va deixar ben ampli i maco.
Abans parlàvem de la Plaça Reial,. Es va obrir el 1848 on hi havia hagut el convent dels Caputxins, afectat també per la bullanga i la desamortització posterior.
Altres equipaments propers a La Rambla que s’aixequen on hi havia hagut convents cremats el 1835 són el Liceu (Trinitaris Descalços), l’Arts Santa Mònica (Santa Mònica), la Plaça Medinaceli (Sant Francesc) o Capitania General (La Mercè).
No està malament per una sola nit de Sant Jaume!
Veig que t’hi has aficionat a estudiar i escriure historia de Barcelona
M’ha agradat aquest blog, segurament perque conec mes els edificis i la historia
A mes, hi ha una foto de la Lola en el cotxet, que recordo perfectament, perque aquell dia vaig anar al mercat amb tu
Me agrada molt totes aquestes histories. Sabia que eran aficionats a crema convens pero m’habia plantejat que fosin tants. Y de les nostres anades al mercat si que en tinc molt bon record debias tenir al inici un parell de anys mes que la Lola. Conexies totes les parades de aquella gent ja no ni han cap (en el mercat).