Categories:

ens estarem fent grans?

Abans de res, hem anat a comprar el paquet per la connexió a internet. I aviso a navegantes: és MOLT possible que no publiquem cada dia d’ara en endavant. La cobertura 3G al nord d’Edimburg és pèssima. Així que publicarem a trompicones segurament. Poseu-me a l’RSS!!!

Avui teniem dues opcions: o anar a Holyrood, una muntanyeta amb vistes o a l’Ocean Terminal. Ens vam plantejar Meadows, però no hem portat els patins! I crec que hem pres la decisió errònia: hem anat a l’Ocean Terminal on la única forma que tenies de mirar el mar era a través d’un vidre d’un restaurant dins d’un centre comercial (que és el què hem fet) o visitar el barco de la reina, el Britania.

2009-08 Escocia&Menorca 001

Com que el walk per water of Leith ens va agradar, hem decidit tornar a peu des del mar, seguint el riu. Quin cansament. No sé quants km hem fet, però molts. Si ho miro al GPS us ho dic. I quin mal de peus.

IMG_1015

Una parada en uns WC públics. Maria, aquesta va per tu 😛 I, a que s’assembla al Riki? (això ja no va per tu!)

IMG_1016

I després de caminar molt, no sé si us ho havia dit, el remate final: 140 escales!

IMG_1021

Ja he mirat quants km hem fet: 16 km a peu!

ruta_edi

I ara l’explicació del títol del post. Hem anat a sopar a un restaurant italià i la pizza era congelada, la pasta de sobre i m’han donat uns creps que deia clarament de Nutella a la carta i NO era Nutella allò. A mi m’han d’enganyar amb la Nutella! Només hi ha una persona que en sap més de Nutella, i és ma germana. A part, feia calor, eren lents servint i tenies a la taula del costat a menys d’un pam (la causa: moltes taules i pocs cambrers). I ens preguntem, tot això no passava abans? Potser si, però no n’erem conscients o no ens importava. És molt dur això de fer-se gran…

I després, el què mai et decepciona i saps que hi haurà cervesa i tranquilitat: el pub recomanat per la CAMRA. Aquest cop, el Thompsons, i una Deuchars IPA. I mentre estavem al pub, han trucat l’Albert i la Laia que ja estaven a l’hotel però que hi havia overbooking i que els portaven a un hotel de la mateixa cadena però a l’altra punta de la ciutat. Els hem vist mentre estaven en el taxi. Demà hem quedat a les 10:30h.

IMG_1025

9 thoughts on “ens estarem fent grans?

  1. molt millr l’Omar Kyahham, l’indio on vam sopar ahir que estava bonissim, best chicken jalfrezzi in town (and in my live)

  2. Bona nit.

    Tinc un amic enamorat dels cementiris d’aquelles contrades. La veritat és que són molt característics amb les làpides, estatues, etc.

    Crec que vaig llegir que a Edimburg hi van posar muralles i guardes per a que al segle dinou no robessin els cadàvers per vendre’ls als metges i estudiants de medicina.

    Cada nit quan anàvem a la discoteque Spionage( del nom no n’estic segur)fèiem drecera per l’àrea del cementiri de la ciutat…a lo thriller de M. Jackson

    Salutacions.

    Pj

  3. L’hotel esta molt be. Esta al costat del centre. Al final hem sopat als paninis que has dit em sembla. A dormir!

  4. I veig que al pub recomanat per la CAMRA també hi havia gent gran… 😉
    Una passejadeta de 16 km sempre va bé per obrir la gana…

  5. Jajaja. Més que fer-vos grans us esteu tornant TIQUI, TIQUIIII 🙂
    Esteu segurs que heu caminat 16 km? És mooolt! Impresionante. Que heu trigat, la vida i més, no? Espero que el plan de menorca sigui mes trankilet.
    Mireia, que és l’RSS?
    Petons

  6. Hola de nou! Potser sí que us feu grans però potser és que heu tingut simplement mala sort: triar un lloc on només es podia veure el mar darrera un vidre, agafar un camí seguint el riu i trobar-se que són 16 quilòmetres i a sobre que acaba amb una escala de 140 graons, anar a parar a un restaurant italià horrible i al final que l’Albert i la Laia es trobin overbooking. En fí! demà serà un altre dia, que diuen.

    Aquí tot bé, però amb una calor esgarrifosa. Ahir una màxima de 32 graus a Barcelona i, encara pitjor, a la nit no hem baixat de 23 graus; he dormit amb l’aire condicionat engegat.

    Molts petons

  7. Finalment aquesta vegada crec que he trobat la manera de comunicarme amb vosaltres.
    La excursio potser si ha sigut molt cansada pero sembla molt bonic tot el paisatge.
    Fins aviat.
    Eulàlia

  8. Hooola!!!
    Això de fer un blog és molta feina, .. i fa que no tingui temps ni de mirar el vostre blog, a la tarda ho primer que faré serà llegir (no en diagonal) i fer comentaris

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *