Strathy point. Monogràfic animals…
De cul.
De pujada.
On hem dinat.
Asustant les ovelles.
L’entrepà de ham, això que hi ha és un sol tall.
Una gallina ens ha estat invadint el nostre espai vital.
I no ha marxat fins que l’hem atiborrat de pernil dolç.
El far.
Els ulls de les ovelles que em criden l’atenció.
L’hora del tè.
Travessant el Tongue Bay.
Multicolor.
Estem al condado de Shutherland. S’escriu així el Kiefer també o no és d’aquí? 😛
Petjades.
Cap al caché de Corncrake Sound amb vistes al Balnakiel Bay.
De camí.
Buscant el geocaché.
Vistes des del geocaché.
Hi havia molts conills i caus de conills. Ja us he dit que era un dia d’animals. Els conills estaven massa lluny per fotografiar-los i corrien massa…
Els acantilados de l’altra banda.
I la posta de sol.
A sopar a Durness, a un pub, que millor no recordar… El menjar no estava malament, però el servei fatal. El cambrer més desagradable que mai ens hem trobat cap dels 4.
Això és el pot de salses estàndard que et trobes a les taules.
I finalment a l’hotel més car que mai hem estat però que no el millor ni de lluny. Tele de 14 polzades, secador d’abans de la guerra, làmpares de bola que s’engeguen amb un d’aquells botonets rodons i blancs que fan clic, la llum del lavabo s’obre amb un cordill i els estampats de les cortines i cobrellits, indescriptibles. I gorro de dutxa!!!
Hola! Aquest matí no hi ereu, he anat al gimnàs, he menjat un entrepà en un bar, he tornat, he fet la migdiada, ara ho torno a mirar, i ja hi sou! Són dos quarts de sis de la tarda.
Torno a dir que Escòcia em sembla molt bonic, bucòlic (ara no són vaques sinó ovelles, gallines i conills) i verd. Llàstima el cambrer malcarat i l’hotel de l’any de la picor, no?
Aquesta tarda ve l’Albert i es queda a dormir aquí. Demà cap a migdia anirem a dinar a Urquinaona i en principi -si no plou, que ja ho veurem- anirem tots 4 a regar a casa vostra. Així és com vaig quedar amb l’Anna, però al final ja veurem què fem demà.
Petons
Unes fotos molt boniques!!!
Quants geocaches porteu ja???, …
Foto del dia: «De cul.»
No sé si llegireu això però és que fins avui no he pogut mirar el blog del vostre viatge perquè a ORganyà no tenia accés fàcil a internet.
El Kiefer i el Donald són Sutherland, quasi! A mi m’agrada més el pare…