A l’avió d’Amsterdam a Osaka. El peixet de soja.
Un cop a l’aeroport d’Osaka, per adaptar-nos a l’horari japonès, hem anat a dinar. Això era l’aperitiu: el tè i uns pals que tenien gust a herbes.
I de dinar, soba freds.
Aquí ha estat fàcil menjar, perquè en el menú hi havia dibuixets (estavem a l’aeroport encara).
A l’oficina del Japan Rail, ens hem trobat als muñequitos del Barrio Sésamo! Com al SISAP!
A dormir, ens estem a un ryokan amb kimonos i tot.
Els cirerers florits. Almeys això ens ha dit l’Ermen que posava al cartellet.
L’Edu i l’osso panda al barri de Gion.
Les típiques màquines de begudes. A veure si demà en probem alguna.
I trobar lloc on sopar ha estat difícil. No és que no n’hi haguéssin, sinó que no entenies les cartes ni veies els preus. I no ens hem volgut arriscar. Hem entrat a un que almenys es veien els preus…
Avui hem après una cosa: ‘O-masake shimasu’, que vol dir ‘decidieixi per mi’. És el què farem la propera vegada quan anem a menjar a algún lloc. I una suggerència del cambrer (no sabem exactament què és), però ben bona.
Demà més! I ara, a veure com va el jel lag…
Hola!!!
creo que soy la primera por aquí 🙂 además es mi primer comentario en todos estos años de fiel seguimiento …me gusta lo que veo, todo tiene muy buena pinta. La imagen mítica y para la posteridad: Francesc en kimono
Hoola a tod@s!!!!!!
Pues pinta muy bien!!! qué envidia!!!jejeje!!! La verdad es q Luza tiene razón…PKT en kimono està tremendo, jejeje…Aunque tb me gusta la foto de Edu con el oso panda, jeje!!! Un saludo a todos y a disfrutarrrrrrrrr!!!
Buenas tardes.
Hay fotos que no tienen precio. Tropecientos km en los EEUU y Canadá en busca de un oso y nada más andar unos metros en las tierras niponas y pata-pam uno blanco y negro, bien grande y bien hermoso.
Me habéis dado una idea para mi traje en la boda de my brother en Julio. Lo del quimono es un gran invento.
Saludos.
Pj
Tremendo el servei d’informació a l’aeroport, us va catxejar la gallina ponedora?
Espero fer-ho be, no tinc ni idea de com funciona això. Les imatges estupendes: les begudes 3 euros, el sopar 46 euros, el francesc en Kimono …..no te preu…..
EIhh disfruteu molt quina enveja
Hola! Estic una mica desorientada amb aquest canvi d’horari. Avui no savia quan havia de mirar el blog i al final no hi he pogut escriure fins ara (less 21,35 del dia 25 de març.).
El que més m’ha agradat és el Francesc amb kimono i pel que veig no sóc l’única. Està molt «guapo», el kimono m’agrada i la foto també.
Avui era el meu últim dia de feina però resulta que demà tinc 4 conciliacions al CMAC. No hi ha dret!
Ja anireu explicant com és el Japó i el menjar, que sort que us agrada, no com a mi. De totes maneres, em podrieu portar de regal uns «palillos» d’aquests per menjar i així vaig fent pràctica, no?
Bé, no dic més bestieses i plego, que vull anar a dormir aviat.
Molts petons
La foto del kimono amb sabatilles a joc no té preu!
Amb una sana enveja… que ho passeu bé!
Donde están Ada, Albert y Mireia??!!! A ver si se dejan ver todos los tripulantes eh??
Yo quiero un kimono de esoooos!! Todo un señor si, si… Draper y Larry se quedan en ná a tu lado. Jajaja
Yo voto que os dejeis llevar por la improvisación en los restaurtes..que venga lo que venga!! Que para menús controlados ya tenemos el Shunka 🙂
Un abrazo para todos
Yoli, estic amb tu. En aquesta vida hi ha coses que no tenen preu…
Bueno nomes dir-vos que no em feu tanta enveja.Hem trobat una suuuuper oferta de Setmana Santa i marxo a Estambul (barato, barato). I per si fos poc, diumenge començo el Surf!!!!!
Ale, cómo se os queda el cuerpo??
ben còmode que és el batín aquest, així que ja podeu tenir enveja ja 🙂
F.
y en invierno… kimono de edredones.
diria que el pescado ese de o-masake shimasu es un pez globo.
intentad probar el fubu:
http://www.flickr.com/photos/milik/350447274/
vigilad con el envenenamiento por fubu.