Una bici.
I el què ens ha costat aconseguir els bitllets de metro d’Osaka! Però finalment, els hem aconseguit.
Els carrers d’Osaka, abarrotaos!
I… a les 14h, comença el sumo. Primer el senyor que anava anunciant els noms dels jugadors vestit així i amb un vano a la ma.
Amb els de segona divisió no hi havia gaire gent.
Preparant-se.
Lluitant. El senyor de blanc és l’àrbitre.
Entrant els de segona.
The fat guy.
El ritual dels de primera.
El combate final.
Aquí ja hi havia més gent.
I per sopar, okonomiyaki.
Hola!He quedat molt enterada de tot el que es refereix al sumo; he vist les fotos i llegit les explicacions indicades de l’enciclopèdia. Sembla espectacular, sobre tot pel volum dels lluitadors, que per cert fan bastant fàstic. Que deuen menjar per aconseguir aquesta obesitat? Us ha agradat l’espectacle?
Aquí comença a fer bon temps. Continueu tenint fred vosaltres?
Avui dissabte he dinat a Urquinaona i cap a les 6 de la tarda m’han acompanyat fins a casa, previ passejar i entrar en unes quantes botigues (m’he comprat una anell amb pedretes de colors per 1 euro i l’Eulàlia s’ha comprat un vestit d’estiu indi de colors per menys de 10 euros). Ara la veritat és que estic cansada, però ja són quarts de nou de la nit i no trigaré a anar a dormir (abans canviaré l’hora).
Us continuaré llegint. Molts petons.
Que grandeeee!!