Ahir vam fer gaireré punt per punt tot el què havíem planificat en el post anterior. Cap sorpresa, excepte que el cirerer no estava florit! >:(
Ens vam aixecar a les 7, molt d’hora per un dissabte, però si s’ha de fer es fa 🙂
De camí cap a la Morera del Montsant, vam passar per Cornudella de Montsant, on hi ha l’EAP més petit de Catalunya. I de pas, per Porrera, que mai hagués dit que estava per allà.
Mitja hora més tard de la planejada, vam arribar a la Morera, i a esmorzar al bar l’Únic que no estava al Foursquare. Ara ja si.
Arribant nosaltres. La Laura i el Riki ja estaven allà.
I esmorzant una torrada amb butifarra.
Les vistes del Montsant des del bar.
Finalment vam fer la ruta moderada, del clot del Cirer.
Les vistes del camí de la Morera del Montsant.
Feia MOLTA calor, d’això els pantalons arromangats del Riki. M’agrada l’enquadre d’aquesta foto. Que per cert, la majoria les ha fet la Laura!
Més vistes del Montsant.
Pujant.
Nosaltres sota l’hombra del rei i la reina.
I pujant.
Tot molt sec… paissatge curiós.
El piló dels senyalets.
El pi del Cugat. Sempre hi ha d’haver un pi emblemàtic pel camí.
I l’oasis al mig de tat aquest paissatge sec: el clot del cirer.
Però el cirerer no estava florit.
El terra estava ple d’ortigues… eh, Laura? ;P
Descansant.
Un dels cirerers. Jo fent-li fotos.
La meva foto.
El mono del geocaché.
El vaig intercenviar pel Kirby.
Ja de baixada.
Tot un pèl vertiginós.
Descansant a la poca sombra que hi havia. I sense aigua.
NOTA: 1 litre per cap, en una excursió de 9 km a l’estiu és molt poc!
Ja es veia el poble 🙂
Les vinyes.
La roba estesa.
I cap a casa baldats!
Fins la propera 🙂
Buenas! Com va la recuperació?? per aquí encara amb un poc d’agulletes. Alguns comentaris:
– Enhorabona! El camí de tornada des del Clot del cirer és el Grau de Salfores, i és el «xungo» de la zona per anar al clot del cirer… així que som uns campions!!! ..i a sobre la vam fer sense aigua!!! diuen que és una ruta no apta per la gent q te vertigen… ja ves, «chupao»! i em comenten que ara podem fer ja la ruta que volguem del Montsant ;p… matitzo que la ruta que va fer el meu company amb la seva peque era pel Grau de Grallera (la pujada fins al clot del cirer) però van tornar pel mateix lloc…
– Tornant pel Grau de Salfores hi havia una paret vertical enorme, prou espectacular, que li diuen el Racó de Misa (aquesta no la teniem clitxada).
1 litre d’aigua a l’estiu? No es pas estiu! Ves en ple agost a veure que tal 🙂
Sort que no vaig anar que aixo del vertigen no ho porto massa be 😛